Un equip de quarta catalana tractat com de Primera Divisió a Kènia
L'Associació Esportiva Ramassà juga un partit cada any a un país africà, en una iniciativa futbolística i al mateix temps solidària
Un equip de quarta catalana tractat com de Primera Divisió a Kènia
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El Julio Garrido, l'Álvaro Maroto i l'Aaron Zafra són tres jugadors de l'Associació Esportiva Ramassà. Aquest equip de futbol, de Les Franqueses del Vallès, juga a la quarta catalana, l'última categoria del futbol organitzat. Als seus partits, en el camp municipal de Llerona, acudeixen de públic els seus pares, mares, amics, parelles... En total, entre 10 i 20 persones, però fa uns dies, van jugar a l'Estadi Nacional de Kenia davant d'unes 14.000 persones, contra l'equip més popular del país, l'AFC Leopards.
El Ramassà és el primer club de futbol que es defineix com a "club esportiu ONG", perquè des de fa deu anys té un projecte solidari que els porta a jugar en un país africà cada any. Es tracta d'una iniciativa esportiva que alhora té un vessant humanitari.
Jugar contra l'equip més conegut de Kènia
El Ramassà va viatjar fins a Kènia per a enfrontar-se a l'AFC Leopards, de la primera divisió. Jordi Grivé, president de l'Associació Esportiva Ramassà, ha assenyalat que va ser "un dels partits més bèsties de la seva vida". Fins i tot, van ser rebuts pel president del país, i la televisió d'allà va subratllar que era el plat fort per a celebrar els 60 anys del club més popular i antic de Kénia.
El Julio Garrido, l'Álvaro Maroto i l'Aaron Zafra són tres dels jugadors que van viatjar i van jugar aquest partit, i han explicat que els van rebre amb molta expectació perquè venien de Catalunya, "on neix el futbol professional". El Ramassà va perdre per 4-3, però va ser una experiència molt enriquidora en tots els sentits. Els dos equips van sopar junts després, i els catalans expliquen que alguns dels jugadors kenians s'interessaven per les condicions del futbol a Europa: "Ens veuen com a una oportunitat per sortir d'allà i acomplir el seu somni". Tot i jugar a primera divisió, i alguns d'ells fins i tot a la selecció, les circumstàncies no són les mateixes a la lliga de Kènia que a la lliga espanyola.
El naixement del projecte
Aquest any ha estat el vuitè que el Ramassà s'ha desplaçat fins a un país africà pe a jugar contra un equip de primera divisió. El projecte va néixer fa una dècada, tot i que durant dos anys no van poder viatjar per motiu de la pandèmia de la Covid. El primer viatge va ser a Etiòpia, i Jordi Grivé l'ha definit com a "un boom d'emocions". El president del Ramassà ha afirmat que els van acollir "de manera increïble" i a partir d'aquí van decidir continuar amb el projecte.
Juntament amb l'agència solidària Rift Valley, van plantejar la possibilitat de posar en marxa una iniciativa humanitària, per anar a jugar cada any a un país africà. L'elecció del destí es fa tenint en compte diversos factors. Jordi Grivé ha assenyalat que "ha de ser un país estable on no posem en risc la nostra vida, i alhora ha de ser un país assequible econòmicament". Totes les despeses són a càrrec dels mateixos jugadors i de l'equip tècnic.
Sobre els enfrontaments, Jordi Grivé assegura que "sempre fa respecte i por jugar amb equips de primera divisió", però alhora diu que el seu equip "intenta donar el millor".
Un projecte solidari
Aquest projecte va néixer amb un esperit totalment humanitari i solidari, ja que quan s'escull el país que es visita, es contacta amb una ONG que estigui relacionada amb l'esport i l'educació. Jordi Grivé indica que "és més que una experiència professional", perquè cada any ajuden a persones necessitades dels països que visiten.
Aquest any, van lliurar 900 kilograms de material solidari i 3.700 euros que es van recaptar per a l'ONG Kubuka. Jordi Grivé creu que "el futbol és un llenguatge universal que atreu gent de tots els continents", i això serveix per a apropar-se a altres realitats.
De fet, aquest any, a més de jugar el partit, els jugadors van tenir ocasió per a visitar Kibera, l'assentament informal més gran d'Àfrica. Allà hi viu un milió de persones, en unes condicions de vida molt precàries. El Julio Garrido, l'Álvaro Maroto i l'Aaron Zafra ho han descrit com a "una experiència colpidora", perquè és "una realitat diferent". "Veus molt rebuig, plàstics, nens amb la roba trencada... El que més xoca és que tu tornaràs a casa, però ells seguiran allà", ha declarat un dels jugadors.
