"El Lleida era un equip que ningú creia que podia pujar, però Hem fet realitat els somnis d'una ciutat"

Barcelona

Avui hem celebrat un 'Què t'hi Jugues!' especial des de la Diputació de Lleida i hem aprofitar per repassar la història del Lleida, que ha estat dues vegades a Primera Divisió al llarg de la seva història, però no s'hi va poder mantenir. La primera vegada va ser la temporada 1950-51 i va acabar colista i el 5 de juny de 1993 el Lleida va aconseguir el segon ascens a Primera, amb una victòria 3-0 contra el Badajoz.

A la sala d'actes de la Diputació de Lleida ens ha visitat al 'Què t'hi Jugues!' Miguel Rubio, qui va ser capità del Lleida des del 1982 fins al 1996. De fet, el Lleida és l'únic club de la seva vida com a futbolista i és el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del club. Ell va diure de primera mà l'ascens a Segona A i a Primera i va ser qui, durant la celebració va dir la frase ja mítica de: "guanyarem al Barça i al Madrid". I es va complir. "Crec que els vam guanyar merescudament els dos partits, però la pena va ser que no vam aconseguir mantenir-nos, perquè hauria estat històric", ha recordat Miguel Rubio a SER Catalunya.

"Haver viscut aquella època no li dones importància fins que passa el temps", ha recordat l'excapità del Lleida al 'Què t'hi Jugues!', qui ha continuat: "jo vaig començar a Segona Divisió B, als tres anys vam pujar a Segona i ja vam començar a fer coses interessants. Vam fer bones temporades a Segona, però erem un equip que ens tenien un respecte a 2a. Aquell any vam aconeguir ajuntar totes aquelles coses, que ja erem jugadors amb certa maduresa a nivell de joc i vam fer una cosa que no era senzilla".

I ha explicat una anècdota: "quan jo era entrenador del Lleida, Lluís Cortés jugava al juvenil, venia a entrenar amb nosaltres i jo el vaig fer debutar amb el primer equip".

Finalment, també ha enviat un missatge Mauro Ravnic, qui va fitxar el 1992 pel Lleida i es va retirar després del descens de Primera. "D'aquells temps en tinc records molt bonics perquè va ser una època molt bona. El Lleida era un equip que ningú creia que podia pujar, però la plantilla veiem el dia a dia i sabiem que teniem possibilitats. Hem fet realitat els somnis d'una ciutat que havia esperat molts anys per tornar a Primera Divisió".