Les notes de la derrota del Barça contra el Madrid al Bernabéu (3-2)

Barcelona

Aquesta nit el FC Barcelona s'ha acomiadat virtualment de la Lliga. El conjunt blaugrana ha perdut 3-2 al Santiago Bernabéu contra el Real Madrid amb un gol de Jude Bellingham al temps afegit. Al partit, però, també hi ha hagut polèmica arbitral per un possible gol a favor del Barça que l'àrbitre va dictaminar que la pilota no havia entrat, i per un penal de Pau Cubarsí a Lucas Vázquez. Avui al 'Què t'hi Jugues!' Lluís Flaquer ha posat notes a aquesta derrota dura del FC Barcelona al Santiago Bernabéu.

Excel·lent: Lamine Yamal

"El seu primer Clàssic al Bernabéu és antídot per a la depressió culer. Va fer el que va voler amb Camavinga. Va marcar un gol, que li van tangar, i en va donar un altre. La seva cama esquerra i el seu impacte conviden a comparacions que preferim deixar en pausa. Té 16 anys, així que si el destí aquest cop ens respecta, tenim crack per a dues dècades. Ahir, al Bernabéu, es feia el silenci quan la tocava Lamine, senyal de temor i respecte. Com es deia d’algú que insistim en no esmentar, envoltem-lo bé, cuidem-lo i que no s’avorreixi. En una setmana en què tot ha estat tràgic, agafem-nos a l’onada Lamine, pal de paller del Barça que ha de venir".

Notable: l'empanada de Joao Cancelo

"No és notable no, és notabilíssima. Si calculem el que aporta ofensivament i el que resta en defensa, Cancelo ens surt a retornar. Així que cap a Manchester i a buscar un altre perfil. Ahir es deixa guanyar la posició en el penal a Lucas Vàzquez, a qui després deixa sol per a poder rematar en el 2 a 2, en una acció que l’avergonyeix, perquè és calcada a la que protagonitza en el gol de Dembelé contra el PSG. Els partits grans retraten les teves virtuts i mancances. En el cas de Cancelo, molta entrega i passió aparentment culer, però no compensa. El mercat ha d’oferir millors opcions. I si no les trobem, Koundé, Balde i Héctor Fort cobreixen el lateral".

Progressa adequadament: la meva incapacitat per sentir-me ja orgullós en les derrotes

"Ens demana Xavi que valorem l’esforç, l’actitud, el joc, el com hem competit… i ho pots fer el primer dia, el segon, qui sap si el tercer… però arriba un moment que ja no ho compres. Sempre s’han treballat les coses, però mai surten en el moment clau. Deia Xavi dissabte que al futbol no hi ha sort, hi ha treball. Però les derrotes sempre ens les explica per elements incontrolables. Ho hem treballat, però… si no és un all és una ceba. El retrat és que els quatre partits decisius els has perdut tots. A Aràbia el Madrid te’n fot quatre. Adéu Supercopa. A San Mamés, l’Athletic també quatre. Adéu Copa. A la Champions, el PSG… quatre. I adéu Europa. I ahir, 3 més i adéu Lliga. Quatre finals, quatre derrotes, 15 gols en contra. No són símptomes de treballar gaire bé ni de competir com cal. I vistes fredament, no són desfetes que ens puguin generar gaire orgull".

Suspens: el 36

"En això li dono la raó a Xavi. Sempre creu. Ahir, bona mostra. Penal a Lucas Vàzquez. Jo l’hagués xiulat, tot i que estic segur que a l’altra àrea no el piten. Hi ha especialistes arbitrals que diuen que no, que no és penal. Jugada doncs sotmesa a interpretació. Surt el 36. Gol de Lamine. En unes imatges es veu clar que la pilota entra, en altres sembla que no del tot. Què surt? El 36. Groga a Camavinga. Jugada molt similar a la d’Araujo davant el PSG. Aquell dia, vermella. Ahir, el 36. Totes jugades en què pots pitar una cosa… o l’altra. I mai cau del teu bando. L’arbitratge no justifica que estiguis a 11 punts del Madrid, però és tot més complicat si cada cop que llences la moneda… et surt creu".