La dessaladora flotant de Barcelona serà la quarta més gran del món
La planta reposarà sobre una barcassa que tindrà 120 metres d'eslora, i també es construïrà un dipòsit de regulació que tindrà 25 metres de diàmetre per emmagatzemar l'aigua abans d'enviar-la a la xarxa
Barcelona
La dessaladora flotant més gran del món - amb un World Guiness Record que ho acredita -està a la ciutat d'Al Shuqaiq, a l'Arabia Saudita, i l'ha fet BAHRI, l'empresa naviliera pública d'aquest país. Té capacitat per generar 50.000 metres cúbics d'aigua cada dia, i està instal·lada en una barcassa de 123 metres de longitud.
La dessaladora flotant que s'instal·larà al Port de Barcelona no li treurà el Rècord Guiness a la d'Aràbia Saudita per ben poc: podrà generar 40.000 metres cúbics d'aigua cada dia, sent així la quarta dessaladora sobre el mar més gran del món, i la més gran d'Europa amb molta diferència. La planta reposarà sobre una barcassa de 120 metres de llargada, només 3 menys que la d'Al Shauqaiq. El dipòsit de transició, on s'emmagatzemarà l'aigua ja dessalada abans de bombejar-la a la xarxa de subministrament,tindrà 21 metres d’alçada i 25 de diàmetre.
La planta, segons el govern, servirà per garantir l'aigua potable al marge de la pluja que caigui de manera natural. Ja fa mesos que menys del 30% de l'aigua que arriba a les grans ciutats prové dels embassaments.
Una construcció faraònica que, en principi, ha d'estar llesta per funcionar el proper octubre, d'aquí a només mig any. Aigües del Ter Llobregat està encara perfilant els últims detalls de la construcció, amb la dificultat afegida, segons fonts de l'empresa pública, de trobar els materials necessaris per fer una obra d'aquestes dimensions. Les obres d'adaptació que s'estaven fent al Port de Barcelona per la hipotètica arribada de vaixells amb aigua serviran per enviar l'aigua dessalada directament cap al dipòsit que Aigües de Barcelona té a Cornellà.
Contracte d'emergència de 100 milions d'euros
Al ser una infraestructura de primera necessitat, ja que ha de garantir aigua potable al sistema Ter-Llobregat, on hi viuen més de 6 milions de catalans, el contracte per fer la dessaladora serà tramitat per la via d'urgència (per tant no hi haurà concurs públic ni s'escollirà amb criteris de contractació entre diferents projectes) i tindrà un cost estimat de 100 milions.
El govern va anunciar que seria ABENGOA l'encarregada de fabricar-la, tot i que des de la companyia recorden que, aquesta empresa, com a tal, no existeix. Ara és Coxabengoa després que la multinacional Cox Energy es quedés amb els actius de l'empresa sevillana quan aquesta va entrar en concurs de creditors després de la pandèmia i després de tres rescats. El govern, que en el seu moment va desaconsellar als municipis comprar-se dessaladores portàtils, ara n'instal·larà 13 -aquesta de Barcelona i 12 més a terra ferma a la Costa Brava- per garantir el subministramnet.
El govern ja va anunciar fa més de dos anys que la dessalació i la regeneració són el model per combarte les sequeres cròniques del futur, més enllà d'aquesta que està sent la més severa dels últims 110 anys (des que hi ha registres). Els embassaments, en definitiva, continuen al 20% i no està clar que garanteixin aigua potable als 8 milions de catalans a llarg termini.
Coxabengoa és líder mundial en dessalació, té 30 plantes repartides arreu del món -la majoria a països desèrtics del pròxim orient, com Aràbia Saudita o Emirats Àrabs. Fonts de la companyia asseguren que gestionen el 10% de la dessalació d'aigua de tot el món. No obstant, mai abans ha fet una planta flotant d'aquestes dimensions (les que hi ha estan a Aràbia Saudita i Emirats Àrabs) i la construcció a encàrrec per part de la Generalitat serà la més ambiciosa que mai ha fet la companyia.
Captació de l'aigua i vessament de salmorra
La dessaladora fa el cicle agafant l'aigua del mar, estampant-la a gran velocitat contra unes membranes -en un sistema conegut com osmosi inversa - i d'aquí en surten dos elements: l'aigua sense sal, que va al dipòsit i posteriorment a la xarxa, i la salmorra. Tal i com ha avançat La Vanguardia aquesta setmana, els primers estudis diuen que és viable agafar aigua del port perque la presència d'hidrocarburs a l'aigua no supera el llindar de la toxicitat.
Per contra, la salmorra (bancs de sal ultraconcentrada que es dilueixen al mar i que poden tenir efectes negatius a la biodiversitat) no es pot vessar al port perquè ho impedeix la llei estatal que regula aquests espais. És per això que la salmorra s'abocarà a 700 metres del port. Per executar-ho no cal una autorització ambiental, amb les inspeccions pertinents, només un vist-i-plau de l'Agència Catalana de l'Aigua.
L'impacte ambiental de les dessaladores està encara per veure, ja que la salmorra té efectes negatius sobre la biodiversitat. De moment, a les plantes d'El Prat i Blanes no s'han trobat conseqüències negatives als entorns naturals on s'ha abocat aquesta sal concentrada.
Sigue el canal de la SER en WhatsApp
Encontrarás toda la información, el deporte y el entretenimiento: la actualidad del día y las noticias de última hora, los mejores vídeos y momentos de la radio, entrevistas, reportajes y mucho más.
Oriol Soler Pablo
Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado en medio ambiente, biodiversidad y emergencia...