Francesc Torralba: "Avui en dia tot ens porta a no pensar"
El filòsof fa un diagnòstic del sentiment de solitud en la societat hiperconnectada actual

Francesc Torralba al Llapis de Memòria
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Sigue el canal de la SER en WhatsApp
Encontrarás toda la información, el deporte y el entretenimiento: la actualidad del día y las noticias de última hora, los mejores vídeos y momentos de la radio, entrevistas, reportajes y mucho más.
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ d’en Francesc Torralba, un home savi i un referent en el món de la filosofia i la teologia. Ja de ben jove va ser un estudiant brillant i ara també és el responsable de formar futurs pensadors, com a catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull. Ha escrit un munt de llibres de temàtiques tan diverses com el patiment, Déu o el sentit de l’existència. A més, és un apassionat de l’esport i de Kirkegaard, el seu pensador de referència.
Una vocació descoberta
El Francesc estudiava batxillerat científic, però un professor de filosofia li va despertar la vocació. “Jo anava cap a químic, amb bata blanca i tubs d’assaig”. Diu que els professors han de ser capaços d’ajudar els alumnes a realitzar el seu projecte de vida, com ell, també, intenta fer.
Al filòsof danès Kirkegaard el va descobrir amb 19 anys, per atzar, en una biblioteca. Va rebre una beca per anar a Copenhaguen a aprendre l’idioma per poder traduir al pensador. “És un autor que t’afronta als grans temes sense caure en l’abstracció”.
El catedràtic creu que avui en dia tot ens porta a no pensar i és per això que la filosofia és tan necessària. La seva altra àrea d’estudi és la fe. “Jo crec en Déu, però la meva imatge de Déu ha anat canviant molt amb els anys”. En el seu últim llibre, ‘Benaurances per agnòstics’, ha fet l’exercici de posar-se en la pell d’un home no religiós per intentar posar a prova l’argumentari d’un que sí que ho és.
El silenci i la maduresa
En Francesc diu que cal recordar el valor del silenci. Ell el troba a la muntanya, quan va a córrer cada matí, a les biblioteques i a les esglésies. “El silenci és molt inquietant. És molt més còmode la paraula”.
Per ell no és veritat que qualsevol temps passat sigui millor. “A vegades hi ha una desmesura de nostàlgia. No crec que s’hagi de mitificar el passat”. Diu que la maduresa és una etapa en la qual es pren consciència dels límits. “Prens compromisos i, també, tens la sensació que tens coses que no podràs fer i que ja has passat bastant més de la meitat de la teva vida”. La maduresa és el moment de recollir els fruits.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".




