Reparar l'avaria de Rodalies costarà 15 milions d'euros

Barcelona

Reparar l'avaria pel robatori de coure que va tenir lloc ahir diumenge a Rodalies, en plena jornada electoral, costarà uns 15 milions d'euros i uns 2 mesos per restablir la normalitat, segons ha anunciat en roda de premsa el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente. El ministre ha explicat també que demà mateix es denunciaran els fets davant del jutjat per "aclarir qui hi ha al darrer". Puente ha subratllat que en els últims cinc anys hi ha hagut 11.151 incidències "amb afectació a la seguretat de la circulació" no atribuïbles a Renfe o Adif a la xarxa ferroviària espanyola, més de la meitat de les quals a Catalunya i un terç de les quals a l'àmbit metropolità.

El ministre també ha dit que aquesta situació d'incidències "anormalment elevades" "no se soluciona amb el traspàs de Rodalies" i ha reiterat que els actes vandàlics són competència de la policia. "No entro a valorar si els Mossos estan fent bé la seva feina o no, entenc que ho estan fent tan bé com poden. Però si dic que si la policia catalana no té responsabilitat sobre l'assumpte, Renfe i Adif encara menys".

Puente no ha volgut entrar en si els fets que van tenir lloc ahir, i que es repeteixen de forma reiterada -des de fa 5 anys constaten que hi ha prop de 3 actes vandàlics al dia de mitjana a Catalunya, segons les xifres que ha presentat el ministre-, responen a un robatori o a un acte de sabotatge, però sí que ha dit que el valor del material robat, quaranta metres de cable de coure, és "menyspreable si el que es pretén és la venda". Alhora ha afegit que el material robat era en un punt d'accés molt difícil, amb la qual cosa, els autors de l'acte "es van jugar la vida" per retirar un material de valor escàs al mercat negre.

El ministre ha insistit que no podia afirmar "que hi hagi un sabotatge, però tampoc ho puc descartar" alhora que es mostrava sorprès que "els Mossos, sense haver entrat als túnels, ja tenien una conclusió i descartaven el sabotatge.

El ministre ha lamentat que més enllà del valor del material robat, dels danys i del temps de reparació, "el més greu" és la conseqüència que el fet tindrà "sobre les persones". En aquest sentit, ha assegurat que l'acció va comportar "una alteració del fet democràtic més important, el dia d'una votació", alhora que ha lamentat totes les dificultats que des d'avui mateix està causant a la ciutadania que utilitza diàriament el servei ferroviari.

Dimarts es restableix la circulació a l'R1

Renfe confia poder recuperar demà dimarts la normalitat al servei de l'R1 de rodalies, però avisa que la reparació de l'R3 i de l'R4 trigaran més. La línia R1 de Rodalies tornarà a funcionar amb normalitat fins a l'Hospitalet a partir d'aquest dimarts. El president de Renfe, Raül Blanco, ha detallat el pla de transport per als pròxims dies, ja que es preveu que la xarxa continuï patint afectacions derivades de l'avaria "estructural" a Montcada provocada pel robatori de coure. L'R4 Nord recuperarà la connexió amb Barcelona i hi haurà dos trens per hora i sentit entre l'Hospitalet i Manresa. Al seu torn, l'R4 Sud tindrà quatre trens per hora i sentit entre l'Hospitalet i Sant Vicenç de Calders. A l'R3, la línia més afectada, Renfe "intentarà reforçar" el servei alternatiu de bus, ja que els trens continuen funcionant tan sols entre Puigcerdà i Ripollet.

Renfe ha desplegat equips d'informadors a totes les estacions, per tal que expliquin als passatgers les alternatives per desplaçar-se, que en la majoria de casos passen per autobusos, metro o ferrocarrils. Molts usuaris han lamentat que han trigat molt més a arribar a la feina. El govern català considera insuficient el pla de transport alternatiu que ha establert Renfe i ha demanat una auditoria externa perquè sospita que les instal·lacions d'Adif no tenien els elements de seguretat necessaris per evitar tota la cadena de conseqüències que ha provocat el robatori de cable.

Rodalies a l'hora de tornar a casa

A les 19.00 de la tarda, a la sortida de la Sagrera hi havia desenes de persones esperant l'autobús per tornar a casa. Moltes d'elles, usuàries habituals dels busos exprés, però altres, agafant els autobusos alternatius a la línia 3 de rodalies. Són autobusos que han anat passant al llarg del dia cada 10 o 15 minuts i que han fet el trajecte entre La Sagrera i Montcada-Ripollet, on comença a funcionar l'R3.

L'Estació de Renfe de la Sagrera, tancada, hi havia un avís escrit en un foli de paper que indicava els usuaris de l'R4 on podien anar a agafar els seus trens. Un cop allà, una persona d'informació explicava que només passen dos trens cada hora direcció Manresa i que no se sap quan passaran.

Ampliar

Cerrar

L'Àngels és una de les persones afectades d'avui. Ella venia aquest matí des de Vila-seca amb cinc alumnes a fer un examen oficial. Un trajecte que hagués pogut durar una hora i quart, l'han hagut de fer amb més de tres hores. Professora i alumnes s'han aixecat a les cinc del matí per arribar a Barcelona passades les nou, quan l'examen era a dos quarts de deu. Finalment, i després de molts nervis, han arribat just a temps per fer l'examen. Per tornar, han hagut d'anar fins a Sants, des d'on ha sortit un tren que no ha parat fins a Tarragona i, per sort, a la seva parada.

La reflexió de Bassas, Ramis i Carrasco

Antoni Bassas no és usuari freqüent de Rodalies, però és un tema que “l’indigna especialment”. El periodista ha recordat les primeres manifestacions que es van fer a Barcelona l’any 2007 per tal de reclamar una millora de les infraestructures, i ha lamentat que “disset anys després hi ha una manca d’inversió”. Bassas ha assenyalat que els responsables són “uns inútils totals”, i ha denunciat que el que es reclama és “que funcioni una xarxa racional de tren en un país de la Unió Europea”. Ha afegit que si tot fos "tan vulnerable com Renfe, aquest país hauria de tancar”.

Llucia Ramis també ha definit la situació com “indignant” i "no pròpia d’un país desenvolupat”. Ella mateixa ha reconegut que cada cop que ha agafat Rodalies en els últims temps hi ha hagut algun tipus d’incidència: “No pot ser que cada dia les persones passin l’angoixa i la incertitud de veure a quina hora arribaran a la feina”. Nemrod Carrasco, per la seva banda, ha afegit que “l’eficiència de la infraestructura no hi és” i que “la inversió no es materialitza”.