A què es deu l'èxit d'Aliança Catalana i Sílvia Orriols?

Barcelona

Les eleccions europees porten una nova campanya electoral. Aquest mateix dijous s'ha celebrat al Parlament Europeu el debat entre els candidats principals de les formacions europees. Hi han participat el Partit Popular Europeu, on hi ha el PP espanyol; també els candidats socialistes i demòcrates, on hi ha el PSOE; els liberals, amb la presència de Ciutadans i també els Verds, on s'inclou Esquerra Republicana i els comuns. La gran absent ha estat l'extrema dreta i els ultraconservadors, entre els quals hi ha el grup de reformistes europeus, amb Vox.

Un debat tranquil on ha destacat la línia vermella dels candidats socialistes i liberals: pactar amb l'extrema dreta. Una afirmació derivada de les projeccions de vot que auguren que la ultradreta experimentarà un gran creixement en aquests comicis i que augmentaran la seva representació al Parlament Europeu.

A Catalunya, aquest creixement es va veure clarament amb Aliança Catalana de Sílvia Orriols que, amb menys de 4 anys de vida, va aconseguir més de 118.000 vots. A Ripoll va guanyar amb encara més vots que a les municipals i també va ser primera força a pobles propers com Campdevànol, Gombrèn o Les Lloses; segona força a municipis com Arbúcies, Vilobí d'Onyar o Ullastret; i tercera en capitals de comarca com Olot, o quarta a Vic.

De fet, si es dibuixés en un mapa les zones on més s'ha votat a Aliança Catalana, seria una línia diagonal des de l'Alt Empordà fins a la plana de Lleida passant per la Garrotxa, el Gironès, la Selva, el Ripollès, Osona, el Solsonès, la Segarra o el Pla d'Urgell. La Catalunya interior. Per això a El Balcó volem entendre per què? Per què una formació i, en concret una líder, amb un missatge obertament racista i específicament islamòfob ha calat tant sobretot en aquests territoris? Ho analitzem amb els periodistes Miquel Noguer, Joan Serra i Arnau Urgell, qui també és veí de Ripoll, seu de naixement d'Aliança Catalana.

Què diuen els votants?

Des de 'El Balcó' hem recollit algunes veus de persones que van votar Sílvia Orriols les últimes eleccions. "És un partit independentista i mira per la gent del mateix país, no és una venuda"; "Diu el que molta gent pensa"; "Estic una mica fart de la immigració sense control i sense papers"; "Aquí es ve a aportar perquè tinguem una jubilació digna"; "No hi ha dret que gent del país estigui passant fam i gent de fora que no ha treballat s'emporti paguetes i ajuda"; "Sempre he votat partits independentistes, però durant aquest temps no m'han demostrat les seves promeses".

Cap dels periodistes s'ha sorprès en escoltar els motius. "Quadra perfectament amb discursos de solucions fàcils", ha apuntat Serra. Noguer ha destacat també el "punt d'angoixa" que es nota a les veus, i ho ha comparat amb els votants de Donald Trump, persones de "classe mitjana-baixa, blanques que se senten amenaçades" de perdre els seus privilegis: "És un vot a la desesperada, un crit de socors".

Malestars no abordats, desencant independentista i una veïna exemplar

Hi ha tres causes clau que han provocat l'augment de vot a l'extrema dreta catalanista, especialment a les zones més rurals, segons han apuntat els periodistes. En Miquel Noguer ha assenyalat els "malestars" que tenen moltes d'aquestes persones que "consideren que no estan prou representades ni als mitjans ni als partits convencionals". Uns malestars que "o s'aborden o es desborden". En aquest sentit, el director de El País a Catalunya, creu que Orriols ha estat "hàbil" en partir d'això a Ripoll, un municipi amb "malestars acumulats", derivats dels atemptats a Barcelona l'any 2017 i diferents crisis encadenades que la ciutat —i la comarca— han "digerit molt malament".

En Joan Serra ha afegit l'element de l'independentista frustrat: "Independentistes que van viure amb frustració i amargor el que va passar el 2017 i els anys posteriors". En aquest sentit, ha parlat de les "solucions senzilles" que ofereix el partit d'Orriols, això sumat a un discurs islamòfob que, segons Noguer, té molt més a veure amb l'extrema dreta europea que Vox qui "no n'ha fet bandera".

De fet, Urgell ha recordat que Orriols sempre ha estat "vinculada a moviments molt contraris a la migració", primer l'estatal i després la provinent d'estats islàmics: "Passa del cognom Sánchez a parlar de la religió musulmana". A banda, n'ha destacat el "carisma" de la candidata, que no hagués triomfat amb una altra personalitat. És una mare amb cinc fills, vinculada a entitats del poble i molt popular.

Desmentir el discurs

Tots tres han compartit la necessitat de desmentir el discurs islamòfob amb dades, ja que aquest es basa en discursos fàcils, amb solucions senzilles a problemes complexos. Joan Serra, per exemple, ha presentat dades dels sectors on treballen les persones migrades. Són els més mal pagats i els que les persones d'aquí "no volen". També han parlat de la delinqüència que si bé ha crescut a Ripoll, també ho ha fet "a tot arreu". De fet, el Ripollès és encara una de les comarques més segures.

Noguer també ha destacat que s'ha de simplificar l'administració, perquè aquestes persones de classes mitjanes que no s'hi han hagut de relacionar mai, puguin fer-ho si ho necessiten. El resum, identificar els problemes i posar-hi solució és l'única manera de combatre una extrema dreta que s'aprofita del malestar per créixer.