Europa adverteix que les dessaladores són un pedaç però no una solució estructural a la sequera

Brusel·les

Les dessaladores són útils de manera temporal i en casos d'emergència, però per si soles no suposen cap solució sostenible per a la sequera. Aquesta és la postura de la Comissió Europea sobre com abordar les sequeres cròniques que hi ha al sud del Mediterrani, i que estan impactant amb força a Catalunya els últims 15 anys, amb conseqüències visibles per a la ciutadania i també per als boscos catalans. Des de Brusel·les adverteixen que no es pot abusar de la dessalació d'aigua per diversos motius: requereix molta energia, és un mètode extremadament car i són estructures que, quan hi ha reserves d'aigua, no tenen cap utilitat.

En el marc de la Green Week, la cimera anual de medi ambient de la Comissió Europea, la comissió ha posat el focus en la gestió de l'aigua, que enguany és el tema central de les jornades. Sota el títol "Cap a una Europa resilient a l'aigua", experts, alts funcionaris i governants comunitaris debaten avui i demà sobre la gestió d'aquest bé cada cop més escàs a alguns punts del continent.

Ampliar

Cerrar

En aquest context, fonts de la Comissió Europea asseguren a SER Catalunya que per combatre les sequeres no n'hi ha prou amb dessalar aigua, i Europa no finançarà cap dessaladora que no reaprofiti els residus -és a dir, que valoritzi el quilo i mig de sal que es genera per cada litre d'aigua potable extreta del mar- i que no funcioni amb energies 100% renovables. Aquestes mateixes fonts apunten que aquestes estructures són extremadament cares i perden utilitat durant les èpoques de bonança: quan el embassaments estan plens, les dessaladores són un gegant aturat que costa molt de mantenir. El control de les fuites i l'augment de l'eficiència són els punts cardinals que assenyala Brusel·les per millorar la gestió de l'aigua.

Catalunya, un dels pols de dessalació d'Europa.

El govern català, tot i que ha actuat en diferents àmbits -aigua regenerada, restriccions de consum durant la sequera per sectors econòmics i també a la ciutadania-, ha fet una aposta clara per la dessalinització. Quan va inaugurar-se, la dessaladora d'El Prat era la més gran d'Europa. Se'n va fer una de més petita a La Tordera, que està previst que en menys de 5 anys dobli la seva capacitat i se'n projecta una de nova al Foix, a Cubelles.

A més a més, durant l'estat d'emergència el govern va apostar per la gran dessaladora flotant de Barcelona. El contracte per fabricar-la encara no està signat, però de fer-se, seria la quarta més gran del món, amb més de 100 metres d'eslora. També s'ha apostat per 12 plantes portàtils a l'Empordà per aquest estiu.

Respectar el cicle de l'aigua, aposta pel decreixement

Des de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, amb el comissari Virjinijus Sinkevicius al capdavant, aposten per una gestió de l'aigua que comporti respectar el cicle natural de l'aigua i alterar-lo el mínim possible. També per recuperar la qualitat dels aqüífers, garantir sempre cabals ecològics als rius i repensar els consums.

Apunten des de la Comissió que cal fer un debat clar sobre qui té dret a gastar aigua, en quines quantitats i sobre quines responsabilitats. De fet, fonts d'aquestes instàncies europees consideren que, probablement, d'aquí a 10 anys el repartiment de l'aigua serà molt diferent al que tenim avui en dia.

Altres apostes europees són invertir en el tractament d'aigües residuals per fomentar la seva reutilització, l'aigua regenerada i l'aprofitament de la tecnologia per millorar l'eficiència hídrica de les xarxes de distribució per evitar fuites.