En marxa la jornada electoral: Europa vota per aturar la ultradreta
La participació a Catalunya se situa a les sis per sota del 34%, 17 punts menys que el 2019
Obren els col·legis per les eleccions europees del 9J / ACN
Barcelona
Els col·legis electorals de Catalunya han obert a les nou en punt per les eleccions al Parlament Europeu. Més de 5,8 milions de catalans estan cridats a les urnes en uns comicis amb circumscripció única que es preveuen amb menys participació que el 2019, tot i que en aquella ocasió, les eleccions es van fer coincidir amb les municipals.
Segons les dades facilitades pel Ministeri de l'interior, a les sis de la tarda la participació a Catalunya se situa al 33,69%, 16,88 punts menys que el 2019 (50,57%). En les europees del 2014 la participació a les 18.00 hores a Catalunya va ser lleugerament superior, amb un 35,4%. Per demarcacions, Lleida és on ha caigut més el nombre de votants: 29,48% de participació (uns 23 punts menys), seguida de Girona, amb el 30,81% (21,6 punts menys). A Tarragona és del 31,43% (19,3 punts menys) i a Barcelona és del 34,71% (15,5 punts menys). La participació a les eleccions europees al conjunt de l'estat espanyol a les 18.00 hores és del 38,34%, 11,1 punts menys que el 2019.
Pels ciutadans catalans, la d'avui és la segona cita amb les urnes en menys d'un mes -les eleccions al parlament de Catalunya es van fer el passat 12 de maig. Aquella jornada electoral va quedar marcada, en part, pel robatori de coure a Rodalies, així que Adif i Mossos d'Esquadra han reforçat el dispositiu de vigilància de la xarxa ferroviària durant tota la jornada.
Eleccions sense amnistia
La llei d'Amnistia, aprovada definitivament la setmana passada al Congrés dels Diputats, no és efectiva encara aquest diumenge electoral. El BOE encara no l'ha publicada -té de marge fins divendres 14 de juny-, però, així i tot, ha centrat el debat durant la campanya electoral. Els independentistes han tret pit aquestes darreres setmanes d'haver aconseguit la llei, mentre que la dreta i la ultradreta unionista ha continuat protestant fins i tot el dia de reflexió contra la llei. Una altra qüestió pendent per aquest dilluns, just després de les eleccions, és la constitució de la Mesa del Parlament de Catalunya, pendent encara arran de les eleccions del 12 de maig.
Frenar l'ultradreta
Durant la campanya de les europees els partits han abordat qüestions de política domèstica, com l'amnistia, el referèndum o el finançament singular, però ha planat sobre aquestes qüestions un nou crit per aturar l'extrema dreta. El possible augment de poder d'aquest grup a Brussel·les -podrien guanyar en estats com França, Itàlia, Països Baixos o Polònia- ha centrat la crida dels partits progressistes. El favorit a les eleccions continua sent, però, el Partit Popular Europeu d'Úrsula Von der Leyen, que els darrers dies s'ha apropat a l'extrema dreta per intentar mantenir-se com a gran candidata a revalidar el seu càrrec.
Pendents de la participació
Les peticions de vot per correu en les eleccions europees del 9 de juny s'han reduït un 27,5% a Catalunya respecte al 2019, segons dades de la delegació del govern espanyol a Barcelona. Deixant de banda les primeres eleccions que es van celebrar amb l'entrada d'Espanya a la UE el 1987, el màxim històric de participació en uns comicis europeus a Catalunya és del 2019. Aquestes eleccions van coincidir amb les municipals i, a més, els dos grans líders de l'independentisme del moment, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, es van presentar a les europees com un intent de portar la causa catalana a Brussel·les. Van votar gairebé 3.440.000 persones, un 60,93% del cens. Es va superar fins i tot la mitjana europea de participació (50,66%).
En canvi, en les europees del 2014 la participació va ser del 46,18%. El mínim històric és del 2009, quan menys del 37% dels electors catalans van votar per triar representant a l'Eurocambra, quedant per sota de la mitjana europea (43%), segons dades facilitades per l'Eurocambra.
Resultats a partir de les 23 h
Els resultats de les eleccions europees a Catalunya es començaran a fer públics a partir de les 23 h per no "influir en el conjunt del vot" a la UE, ja que a Itàlia els col·legis no tanquen fins llavors. Així, els col·legis electorals catalans iniciaran a fer el recompte quan tanquin, a les vuit del vespre, però els resultats no es començaran a bolcar fins a les onze. Per tant, el govern espanyol preveu que les dades que es donin llavors ja siguin amb un nivell d'escrutini "alt". El primer avanç de la participació es farà a les 14.30 h i el segon a les 18.30 h. Els resultats provisionals els donarà la ministra portaveu del govern, Pilar Alegria, i el ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska, en una compareixença a partir de les onze de la nit.
