100 dies vivint a l'Antàrtida: Cap d'Any de dia, pizza els dissabtes i cels tapats

L'Antàrtida, el continent més austral del planeta, és ara per ara un laboratori gegant i imprescindible per mesurar els efectes del canvi climàtic. 70 bases de 29 països diferents treballen durant els estius antàrtics recollint i analitzant dades. Espanya té dues bases. Una d'elles, la Joan Carles I, la dirigeix un català, Joan Riba, que fa 16 anys que va i torna de l'Antàrtida.

Cada vegada que viatja, tarda 10 dies a arribar-hi. Una vegada és allà, s'instal·la en un dels mòduls de color vermell i s'hi passa uns 100 dies acompanyat d'una cinquantena de tècnics i científics. I, cada vegada que torna, necessita les seves setmanes per tornar a habituar-se a Catalunya. Avui a El Balcó explica com és viure i treballar a l'Antàrtida.

La feina d'un cap de base a l'Antàrtida

Aquests cent dies que Joan Riba passa a l’any a la base de l’Antàrtida són “el límit” que creu que pot aguantar: “Són molts”. De fet, ha reconegut que, quan torna a casa, se sent “estrany” i que els primers dies només vol “estar tranquil”. Però molta gent li truca per a preguntar-li com ha anat, i a ell li fa “molta mandra” utilitzar el mòbil.

Un altre moment delicat és quan arriba l’hora d’anar-se’n a la base. Riba ha recordat una anècdota de fa uns anys, quan mancava una setmana per marxar i la seva filla li va preguntar si tenia ganes. Ell va comparar la seva situació amb la d’un atleta que s’entrena durant quatre anys per anar als Jocs Olímpics: “Fa un any que em preparo, i em sap greu marxar, però sí que tinc ganes”.

A la base, Riba és l'encarregat de vetllar pel benestar dels qui hi viuen. És com un gerent d'un hotel on els científics en són els clients. En el seu cas, té tres prioritats. Una és la seguretat de les persones que hi viuen allà: “Si hi ha alguna activitat que pot implicar un risc, com un desembarcament en una platja amb condicions complicades, no es fa”. De fet, ha reconegut que “la seguretat de les que està per davant de la ciència”. La segona és la preservació del medi ambient i, al final, hi ha els objectius científics dels projectes que s'estan investigant.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La vida dins del mòdul

Els mòduls on viuen científics i tècnics són vermells perquè sigui fàcil de veure. A la base Joan Carles I hi ha capacitat per 51 persones, tot i que normalment són entre 30 i 40 entre tècnics, metges, cuiners o mecànics, entre molts altres. És una base "pràctica, còmoda, funcional", i a més agradable "perquè el que es veu per la finestra és increïble". La base no és grisa i geomètrica com es podria esperar, sinó que hi ha sofàs, on fan les reunions, televisions, "per veure pel·lícules i sèries" i també unes "pilotes ergonòmiques" on s'asseuen de tant en tant.

Les nits a l'Antàrtida són pràcticament inexistents quan hi van, a l'estiu antàrtic: "Quan arribem no tenim foscor, celebrem el Cap d'Any de dia". A mesura que passen els mesos van guanyant hores de foscor i quan tenen la sort que no hi ha núvols, veuen el cel ple d'estrelles.

La convivència dins la base és "sagrada". Esmorzen, dinen i sopen tots junts, amb uns horaris molt estrictes que serveixen per fer comunitat, però també per "fer el recompte" i comprovar "que no li ha passat res a ningú". El menjar és variat, però hi ha dies assenyalats: "els dilluns és típic sopar truita de patata i els dissabtes es fan pizzes". El menjar els arriba gràcies a un vaixell oceanogràfic, que porta menjar fresc des del continent cada cinc setmanes.

El turisme a l'Antàrtida

L'Enric Sangrà és un jove geòleg que també té el somni d'anar a l'Antàrtida. Ell aposta per la ciència ciutadana, que consisteix a "involucrar la ciutadania als projectes de recerca", recollint mostres o participant en els processos.

Joan Riba creu molt en la ciència ciutadana, però amb infants i a Catalunya. Pel que fa a l'Antàrtida, el turisme és "molt selectiu a nivell econòmic" i aplicar la ciència ciutadana seria "molt superficial" i que "blanquejaria" les persones que "paguen un dineral per anar a veure pingüins i balenes". Per ell, "no estem educant" a aquests turistes. Sangrà, en canvi, creu que seria una manera per "valorar més l'experiència" i "aportar respecte" als 140.000 turistes que han anat aquest any a visitar el continent.