"Estem a un 32% de sobirania alimentària. Això comença a ser perillós i encareix els aliments"

Tàrrega

L'investigador del programa d'Ús Eficient de l'Aigua de l'IRTA, Joan Girona, en una entrevista al programa especial del Balcó de Ser Catalunya emès aquest dimecres des de Mas Colom de Tàrrega assegura a Catalunya estem lluny del concepte "sobirania alimentària", que vol dir que mengem tot el que produïm. I va explicar que actualment "a Catalunya estem a un 32% de sobirania alimentària. Això ja comença a ser perillós perquè vol dir que els aliments hauran de venir més de fora i quan els aliments vénen de fora vol dir que s'encareixen". I en aquest punt va recordar un estudi que es va fer l'any 2004 o 2005 segons el qual "en aquell moment, en què (a Catalunya) érem 6 milions d'habitants, teníem un 40% de sobirania alimentària. Ara no produïm més que llavors i som 8 milions (d'habitants), més tots els turistes que vénen, que també mengen el que produïm aquí. Per tant, aquesta sobirania alimentària va baixant. Jo crec que no s'hauria de baixar més. Tenim l'aigua que tenim i tenim la superfície que tenim. Però també de cal dir que Catalunya és la regió que té un índex d'hectàrea cultivada per habitant més baixa de tot Europa".

Per fer aliments necessitem aigua

Girona va explicar -dirigint-se als que tenen una visió negativa de l'ús de l'aigua en l'agricultura- que "la realitat és que per produir aliments primer el que necessitem és aigua. La idea que amb molt poca aigua podem produir aliments, això no és veritat. La realitat és que el que plou, la disponibilitat d'aigua que nosaltres posem per produir aliments, cada vegada és menys. També és veritat que la societat té una visió negativa a posar aigua. I al final, el que hem de dir és que sense aigua no hi ha aliments. Penem només una cosa. per produir aliments que cadascú de nosaltres mengem cada dia necessitem 3.500 litres d'aigua. Evidentment que podem ser més eficients i, a la millor, enlloc de 3.500 amb 2.500 o 3.000 podríem fer... Aquí està l'eficiència. Però estem en un món creixent, en un món on cada vegada tothom vol un tipus d'alimentació que és més cara hídricament i, per tant, d'aliments, n'hem de seguir produïnt".

La societat ho ha d'entendre

Girona també va a ssegurar que en el món de l'eficiència del reg "hi ha tota una sèrie de problemes que s'han d'abordar d'una manera sistemàtica i que falta el convenciment total. Cal que sigui la societat la que entengui la importància de poder produir els aliments aquí mateix". Per tant s'ha de fer entendre "quanta aigua tinc, quanta necessito i com puc arribar a l'objectiu d'aquesta producció". Què s'ha de canviar com a pagès per aprofitar al màxim una aigua que cada cop està menys disponible? "Hem d'entendre que sense aigua no podem produir aliments. Si volem bones produccions, de qualsevol conreu -ja sigui olivera o ametlla- i si volem un conreu que sigui rendible, que la gent en pugui viure, que no hagi de marxar i que sigui sostenible el que necessitem és bones produccions i això vol dir que necessitem aigua.".

Aigua, la necessària

Girona afegeix que el quid de la qüestió és que a l'arbre se li ha d'aplicar l'aigua que necessita i en el moment que la necessita, no a deshora i en qualsevol moment. El que cal és "tenir sistemes de producció equilibrats en tots els termes. Prou aigua per fer-ho de forma sostenible i pensar també com de grans podem fer els arbres. Si tenim molta aigua, els podré fer grans i tenir grans produccions i si tinc poca aigua, els hauré de fer més petits i menys adaptats" a l'aigua disponible. "I aquests són els deures. Però n'hi ha (de deures) que van més ellà del que pot fer un productor i és quines eines li donem per fer això i aquí és on entra el reg modernitzat".