Sergi López: "Dir que els actors o els futbolistes no han de parlar de política és tòxic"

Barcelona

Sergi López torna a l'escenari del Teatre Poliorama, del vint-i-sis al trenta de juny, amb una versió renovada del monòleg -a mesura que avança l'espectacle es converteix en un guirigaiòleg- 'Non Solum', un clàssic teatral contemporani amb quasi mil funcions representades arreu del món a l'esquena. L'actor confessa que ho viu més com una estrena que no pas com una reposició: "Després de tants anys sense fer-lo, que semblava que 'Non Solum' estava mort i enterrat, de cop i volta ressuscitar-lo, reescriure'l una mica i revisar-lo, ja em fa la sensació que és una cosa totalment nova".

Una comèdia existencial

Jorge Picó -el director i cocreador- i Sergi López van crear 'Non Solum' amb la intenció que fes riure, però anés un passa més enllà, que transcendís. "Quan comences a veure que els personatges són tots iguals, la cosa ja passa a un terreny més surrealista, més estranya, més difícil d'explicar" diu en Sergi. L'espectacle reflexiona en profunditat al voltant del concepte d'identitat: què és? Com es pot definir? Qui som realment? Com diu l'actor: "És una de les meves grans neurosi. Crec que el gran misteri dels éssers humans és que som polièdrics. Qui som de veritat, aquesta gran qüestió, és una pregunta que mai té fi".

Un teatre (gens) fàcil

A 'Non Solum', Sergi López interpreta a centenars de personatges a la vegada. Un exercici teatral d'una complexitat extrema, a la qual ell treu ferro: "aquesta cosa demostrativa de l'actor, d'exhibició tècnica, a mi sempre m'ha tirat cap enrere. M'agrada molt més pensar que fer teatre és fàcil, que tothom pot pujar a l'escenari i fer el que faig jo a la seva manera. Crec sincerament que el teatre ha de ser senzill". Tot i les seves fermes creences, cal remarcar, que el Sergi va formar-se actoralment a l'escola parisenca de Jacques Lecoq, la gran escola de teatre gestual d'Europa.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Abans d'actor, ciutadà políticament compromès .

A mitjans dels anys noranta, quan va començar a concedir entrevistes als mitjans francesos que s'interessaven pels seus treballs, el Sergi López va prendre una decisió que l'ha acompanyat fins a l'actualitat: Ser honest. "Em preguntaven per les pel·lícules d'Almodòvar de les quals no en tenia ni idea. Abans que m'enganxessin amb paraules buides, vaig decidir dir que no en sabia res, que no era cinèfil". Avui dia, el Sergi López continua sense esquivar cap preguntat, sigui de l'àmbit que sigui, i sempre dona la seva més sincera opinió. A més, convida a tothom a fer el mateix: "Aquesta cosa innòcua dels artistes, dels futbolistes, etc., que els diuen que es dediquin a jugar a futbol i no parlin de política, això és una merda, és tòxic. No només tothom ha de poder parlar de política, sinó que tothom ha de parlar de política. La política ens toca a tots, és la manera que tenim d'organitzar-nos. No podem desatendre la política, i deixar que de la política se n'encarregui la gent de Vox.