Fa 4 anys que Educació no lliura els títols oficials als alumnes

Barcelona

Nou intent del departament d'Educació -i ja van cinc- per resoldre el col·lapse en la impressió dels títols que acrediten que un alumne ha aconseguit el graduat en secundària, o el títol de batxillerat i de formació professional. Fa quatre anys que la Generalitat de Catalunya no és capaç de rematar els processos per contractar alguna empresa que faci aquesta feina, perquè els aspirants sempre troben alguna escletxa en els concursos per impugnar els procediments. Ara estan en marxa, de forma simultània, dos nous intents per imprimir més de tres-cents cinquanta mil títols oficials aquest 2024.

Títols que en el cas de la secundària els estudiants no paguen, però que si han pagat aquells que han acabat el batxillerat o un cicle de formació professional en els darrers 4 anys. El govern va fer tres licitacions diferents els anys 2021, 2022 i 2023. A totes es van presentar les mateixes dues empreses, una basca i una altra amb seu a Madrid i totes tres van acabar o bé impugnades per algun dels aspirants, que van recórrer al Tribunal de contractació o bé amb el govern desistint de l'oferta.

En aquest temps, Educació només ha pogut adjudicar contractes d'urgència per imprimir els títols que han reclamat estudiants que se'n van a estudiar fora d'Espanya i necessiten el document oficial i no només el resguard, que sí que s'accepta dins de l'estat. A principis d'estiu l'equip dirigit llavors per Anna Simó va obrir dos nous processos de licitació: un per imprimir prop de cinquanta-dos mil títols i un altre prorrogable que en el primer any hauria d'entregar prop de tres-cents mil títols pendents.

Aquestes xifres que ha sortit a licitació, en tot cas, serien només una petita part de tot el que està pendent d'imprimir i entregar si pensem que cada any, pel cap baix, graduen en ESO, Batxillerat i FP més de cent cinquanta mil persones a Catalunya. L'anterior equip de la conselleria d'Educació va insistir a preguntes de SER Catalunya en què no s'havia pogut fer més per evitar aquesta situació, que atribuïen exclusivament a la rivalitat entre les dues empreses licitadores. Fonts de l'actual conselleria, que encara està formant el seu equip, diuen que no eren conscients de la problemàtica i que necessiten temps per analitzar-ho.

Els experts diuen que Educació ha badat massa

La catedràtica en dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Marta Franch no entenc com ja el primer any que va tenir problemes amb aquest contracte, el departament no va optar per prorrogar el que havia estat vigent fins aquell moment, una possibilitat que remarca, és força freqüent quan parlem de contractació pública, per evitar que es deixi de prestar un servei que es podria considerar essencial. Franch recorda que els estudiants de Batxillerat i FP paguen una taxa, tan bon punt acaben els seus estudis per tenir aquest document oficial.

El director del grau en Gestió i Administració Pública de la UB, Marc Vilalta diu que la contractació pública és cada vegada més complexa i que a l'administració no hi ha prou personal amb l'expertesa necessària. Vilalta diu que la creació d'organismes com el Tribunal de contractes -malgrat el nom és un òrgan merament administratiu- ha facilitat que les empreses puguin recórrer els detalls dels concursos sense assumir cap cost econòmic i sense haver d'esperar gaire temps a tenir una resolució.