Article 47, l'espai per abordar la crisi de l'habitatge

Barcelona

La manca d'oferta, els preus que no paren de pujar, les hores invertides a poder trobar on viure, les condicions abusives per poder llogar o comprar un pis o els problemes amb les immobiliàries. Aquests són només alguns dels molts exemples de conseqüències d'un problema que afecta —de manera directa o indirecta— a la crisi de l'habitatge.

És per això que aquesta temporada 'El Balcó' presenta una secció quinzenal només per abordar la problemàtica de l'habitatge, ara per ara, una de les preocupacions que més afecta. Fa mesos que els mitjans parlen d'habitatge i a 'El Balcó' en volem parlar en profunditat a Article 47, que porta el nom de l'article de la Constitució que estipula l'habitatge com a dret. Una bústia per denunciar casos i presentar dubtes que respondrà Jaime Palomera, l'investigador a l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, l'IDRA, cofundador de Reviu.

Mesos invertits per un contracte d'11 mesos

L'Emília (nom fictici) és de l'Uruguai. Ha arribat a Barcelona fa 2 mesos per fer el MIR i poder exercir aquí de metge i ha vingut amb la seva parella, que es dedica a les finances. Va començar a buscar al juny, per webs com idealista, però no va aconseguir que cap immobiliària l'acceptés, ni tan sols per poder veure el pis. Li deien que "no era apta": nacionalitat italiana i estudiant, sense contracte.

Va ser aleshores quan va decidir contractar uns argentins que ajuden a trobar pis. "Vaig haver de pagar 150 euros i ells tenen el contacte directe amb algunes immobiliàries". Quan les immobiliàries tenen pisos disponibles, els mostren a aquestes persones, que el van a veure i envien les fotos a qui els ha contractat. L'Emilia, però, va voler veure el pis en persona, però abans va haver de donar els documents d'identitat, la nòmina de la seva parella i una captura de pantalla del compte bancari —per veure quants diners tenia al compte— a banda de l'aval del seu germà gran que viu a Barcelona. Tot plegat, per un lloger d'onze mesos, al quaI va haver de dir que sí el mateix dia perquè "hi havia 50 persones que després volien anar a veure el pis".

Una vegada disposada a signar, li van fer pagar quatre mensualitats —dues de fiança, una d'honoraris i la del mes en curs— de 1500 euros cadascuna, per un pis de dues habitacions.

"Lamento comunicar-te que t'han fet un contracte il·legal i que has estat víctima d'una estafa", ha apuntat Jaime Palomera. L'investigador d'IDRA ha constatat que quan es lloga un pis per viure-hi i "desenvolupar l'existència" no es pot fer un lloguer d'onze mesos, sinó que ha de ser de mínim, cinc o set anys, depenent del propietari; si és un particular o una empresa.

Separar-se per trobar una nova casa

La Paula feia tres anys que vivia en el mateix pis amb dues amigues. Després de pasqua, a l'abril, van quedar amb els propietaris per tractar diversos temes i, mentre estaven fent un cafè, de cop els van anunciar que es volien vendre el pis. Els propietaris no sabien quan, però era la seva intenció. Totes tres companyes eren de fora i necessitaven "estabilitat", un lloc on viure a llarg termini, i és per això que van decidir "desistir el contracte i marxar al juny".

Segons Palomera, el propietari ha d'esperar que acabi el contracte de lloguer abans de posar a la venda un pis. En aquest cas, quedaven uns mesos de contracte, però vencia a l'agost, probablement abans que es posés en venda. És per això que, tot i que es pot considerar poc ètic, el que va fer el propietari "és correcte des d'un punt de vista legal".

La Paula i les seves companyes, però, no han pogut tornar a viure juntes, van decidir buscar per separat perquè no podien "assumir la gestió" d'anar a veure pisos totes tres i esperar-se que els anés bé a totes. Ella ara ha trobat un pis on viu amb una persona més, però només paga deu euros més que abans.

Si vols explicar el teu cas, pots contactar a través de les xarxes de SER Catalunya i Reviu, o també enviar una nota de veu al telèfon 608 14 12 11.