Com funciona el límit salarial de la Lliga i d'on venen els problemes del Barça?

Barcelona

El límit salarial de la Lliga segueix duent de corcoll el Barça, que ha acabat inscrivint Dani Olmo gràcies a la baixa mèdica de llarga durada d'Andreas Christensen, encara que Joan Laporta digués que no s'ha arribat a la norma 1:1 perquè el mateix club no ha volgut signar la renovació del contracte de roba esportiva amb Nike. Segons el president, encara falten 60 milions d'euros per deixar d'estar excedit i poder operar amb normalitat. Però, què és el límit salarial, com funciona i d'on venen els problemes del Barça? Mirem de resoldre-ho.

Què és el límit salarial?

La xifra màxima que cada club pot gastar en la plantilla.

Què es considera plantilla?

Jugadors, primer i segon entrenador, preparador físic, filial, planter i seccions.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Què s'inclou en el límit salarial?

Salaris fixos i variables, seguretat social, primes, amortitzacions i comissions dels traspassos.

Com es calcula el límit salarial?

Ingressos, menys despeses no esportives (llum, gas, lloguer de Montjuïc...), pèrdues d'exercicis anteriors no recuperades i el pagament del deute.

D'on venen els problemes del Barça?

Venen de l'acumulació de pèrdues del 2021. Laporta guanya les eleccions el març del 2021 i tanca l'exercici econòmic amb 481 milions de pèrdues, totes elles imputades a Josep Maria Bartomeu. D'aquests 481 milions, 160 milions pertanyen a la depreciació del valor d'alguns jugadors, com Pjanic, Coutinho, Trincao, Junior Firpo o Griezmann; i uns altres 90 milions corresponen a la provisió de litigis amb Neymar, que es van recuperar pocs mesos després amb un acord entre les parts.

Per què es va fer això? Perquè Laporta volia començar el mandat net i computar com a benefici qualsevol traspàs sense haver d'amortitzar el preu de cap jugador prescindible. Per exemple, Coutinho va ser traspassar a l'Aston Villa per 20 milions. Quedaven força diners per amortitzar del seu fitxatge, però amb la depreciació a zero, el balanç del traspàs va donar +20 milions positius. Això, Joan Laporta ja ho va fer el 2003 imputant pèrdues a Gaspart, però aleshores no hi havia límit salarial a la Lliga i no va tenir problemes.

El problema és l'herència de Bartomeu?

En part, sí. Sense aquesta depreciació de jugadors -que també té a veure amb operacions de Bartomeu- i sense la provisió de litigis amb Neymar (totes dues, decisió de Laporta), les pèrdues atribuïbles a l'anterior junta directiva haguessin superat els 200 milions d'euros. Amb l'impacte de la Covid-19, òbviament, que la directiva de Laporta va xifrar en 91 milions d'euros.

Què implica haver tancat l'exercici 20-21 amb aquests 481 milions de pèrdues?

Aquestes pèrdues provoquen un problema: els fons propis passen de ser 30 milions positius a 451 milions negatius (la lliga ho anomena pèrdues acumulades).

La Lliga va encarregar una auditoria alternativa?

Sí, que va rebaixar les pèrdues precisament en més de 200 milions. Però Laporta no la va acceptar i va tirar endavant amb els 481M de pèrdues.

I ara, aquests fons propis segueixen sent negatius?

En l'última foto, sí. Mig milió d'euros negatiu en el tancament de l'exercici 2022-23. Però si aquest últim exercici acaba amb beneficis, que segons Laporta serà així (el president parla de resultat ordinari positiu), els fons propis tornaran a ser positius. Per tant, el Barça deixarà de tenir pèrdues acumulades i començarà a acumular beneficis.

Com ho està intentant recuperar el Barça?

Amb dues operacions: venda de patrimoni (palanques, ingressos extraordinaris) i rebaixant salaris. Els salaris han passat de 656 milions el 2021 a 400 milions en l'última fotografia del mes de gener. Per recuperar això s'han necessitat 3 anys. I encara no està resolt.

I el deute s'ha rebaixat?

Poc. Uns 150 milions, però s'hi ha afegit l'Espai Barça. El 2021, el deute era de 1.350 milions d'euros. Ara, el deute s'aproxima als 1.200 milions, als que s'hi ha de sumar l'Espai Barça, que son 1.450 milions (2.850M en total). Per tant, el deute segueix tenint molt impacte en la confecció del límit salarial.