Mia Carol, guia d'Elena Congost: "Ens veurem a Los Angeles, però no ha de córrer amb mi"

Barcelona

Avui fa 48 hores que l'Elena Congost, atleta catalana amb discapacitat visual, es va quedar sense la medalla de bronze per ajudar el seu guia, en Mia Carol. A 10 metres de la meta de la Marató dels Jocs Paralímpics de París, en Mia va tenir una rampa, l'Elena l'ajuda i, amb el gest, deixa anar uns segons la corda que els uneix. Un moviment que els va comportar la desqualificació.

Dos dies després, l'Elena ja està amb la seva família i en Mia, des de Vic, casa seva, passa les hores contestant els milers de missatges que li arriben. Entre ells, no han deixat de parlar. Avui a El Balcó han explicat no només la ràbia i frustració davant la injustícia de París, sinó també què és córrer plegats, atleta i guia, com comencen i, sobretot, com continuaran.

Un vincle més enllà

48 hores després de la injustícia la ràbia ha marxat: "No ens persegueix aquest moment", han constatat Elena Congost i Mia Carol, que recorden la cursa "amb molta estima". Una marató sempre és complicada i, quan vas amb una persona, "pateixes amb ella". Els van treure el moment de celebració, però Congost està "orgullosa de la feina feta". De fet, Carol ha destacat com ha millorat l'atleta en aquest últim any: "Jo l'he vist prosperar una barbaritat".

La de París era la segona marató que corrien junts, després de la de Sevilla, i probablement serà l'última. Elena Congost "espera" estar als Paralímpics de Los Angeles d'aquí, quatre anys, però Carol té clar que s'ha de buscar un altre guia: "Ens veurem a Los Angeles, però no ha de córrer amb mi". D'aquí a quatre anys, el guia en tindrà 61, una edat que ha considerat massa elevada per seguir el ritme de Congost, que en tindrà 40. Ara bé, ell hi serà animant-la, ha assegurat perquè el seu "vincle no va ser només a la cursa, serà més", ha apuntat Carol.

Una desqualificació que podia costar una beca

"La mama havia fet un gest per ajudar en Mia, i l'havien castigat", deien els fills de l'atleta. I així era. No per la medalla, sinó per la beca que suposava tenir podi a París. La beca permet l'Elena Congost fer la seva feina i tenir estabilitat econòmica i, sense aquesta ajuda, la seva carrera "potser hauria hagut d'acabar".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L'atleta catalana ja havia perdut la beca una vegada. No va poder participar en els jocs de Tòquio perquè havia estat mare feia cinc mesos: "La Federació Espanyola va decidir per mi que per la meva salut era millor quedar-me a casa". Ella havia entrenat durant l'embaràs i se sentia preparada, però l'endemà de tenir la criatura li van trucar i la van "fer fora".

I ara què?

Tant Congost com Carol s'han queixat que la desqualificació és "injusta" perquè es tracta d'un moviment per ajudar a un company que està caient: "Prefereixen que caiguem els dos i ens fem mal?", s'ha preguntat Congost, qui també ha lamentat que la corda que els unia li anava gran i que amb qualsevol moviment s'hagués pogut sortir. A més, ha destacat que en cap cas ella va sortir beneficiada ni va perjudicar cap altre atleta.

Ara s'ha interposat una querella a escala judicial per demanar l'anul·lació de la desqualificació i que l'Elena Congost pugui tenir el bronze que es mereix. Mia Carol ha considerat que la seva companya és "una gran maratoniana" i com a tal, "no perd mai l'esperança", igual que ell.