'Tots ocells', estimant "l'enemiga"
La Perla 29 referma el seu idil·li amb el dramaturg Wajdi Mouawad al Teatre de la Biblioteca de Catalunya
ENTREVISTA. Tots Ocells
24:17
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1726401142590/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Guillem Balart i Miriam Moukhles son l’Eithan i la Wahida, un jove jueu alemany estudiant de genètica i una jove àrab nord-americana estudiant d'antropologia que s’enamoren en una biblioteca universitària de Nova York. Però, com uns Romeu i Julieta contemporanis, el pes de la tradició, l'odi entre dos pobles, s'interposa entre ells. Aquesta és l’arrencada de 'Tots ocells', l’últim drama monumental (tres hores i mitja amb entreacte) d'un dramaturg que ja és un clàssic contemporani, Wajdi Mouawad, autor canadenc exiliat d'origen libanès. Després d’estrenar-se al Grec, l'obra ha tornat al Teatre de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, dirigida per Oriol Broggi.
L'elenc
‘Tots ocells’ té un repartiment espectacular. A més d’en Guillem i la Míriam, hi actuen Joan Carreras i Clara Segura (pares de l’Eithan), Xavier Boada i Marissa Josa (els avis) i Xavier Ruano i Màrcia Cisteró fent la resta de personatges secundaris, alguns tant potents com la soldat israelí que interpreta Cisteró. Perquè de Nova York, la història avançarà cap al viatge que fan junts la parella d’enamorats a Israel. L’Eithan buscant el seu passat familiar i la Wahida, informació per la tesi que està escrivint sobre un diplomàtic andalusí del segle XVI convers al cristianisme. L’animadversió entre israelians i palestins detonarà de ple sobre les vides dels dos joves.
El conflicte
És impossible no pensar en la situació actual a Gaza -i ara al Líban- mentre s’està veient la funció. Els actors Guillem Balart i Miriam Moukhles, que han passat pel ‘Tot és comèdia, reconeixen que muntar ‘Tots ocells’ en aquest any de guerra i genocidi, que ha deixat més de 41.000 morts de moment, els ha afectat. “Al final, el teatre té la capacitat de posar (a davant de l’espectador) totes les injustícies i les males praxis de la humanitat. Però, alhora, és difícil perquè s’acaba l’obra, hi ha uns aplaudiments i et quedes allà fent la cervesa. Crec que si el públic pot connectar per un moment amb aquest dolor i sortir del teatre pensant en el que sigui ja és suficient”, diu Balart.
Volada poètica
En l’obra es refereixen episodis bèl•lics i matances indiscriminades de la història recent del Pròxim Orient, que funcionen com una mena de palanques que activen la trama. Enmig d’aquest horror, s’eleva la poesia de Wajdi Mouawad, amb monòlegs com el de la Wahida quan pren consciència de la seva identitat després de conèixer Palestina i la seva gent. Ara, les paraules del dramaturg, a més de ser escoltades al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, també es poden llegir en la traducció que ha fet de ‘Tots ocells’ Cristina Genebat i que ha publicat Edicions del Periscopi.
