Ignasi Cambra: "Sempre he fet el que m'ha agradat, mai he intentat ser un exemple per a ningú"

Barcelona

Amb una destacada trajectòria tot i la seva joventut, la musicalitat i tècnica de Cambra resulten admirables tot i la dificultat d'haver d'estudiar les partitures en braille i aprendre d'oïda, degut a la seva ceguesa. Un fet que no li impedeix interpretar obres d'una tremenda complexitat.

"Sempre he fet el que m'ha agradat, mai he intentat ser un exemple per ningú", confessa Cambra

"Com a pianista difícilment relacionaré una peça amb una imatge com a tal, potser amb una època de la meva vida, la música en general no em porta a imaginar coses concretes, ni paraules, ni imatges, la música per mi és un llenguatge que per si mateix ja parla", afirma el pianista.

Sona un dels temes més mítics d’'Oasis', la banda dels germans Gallagher que es va fer famosa als 90 coincidint amb el fenomen del britpop. El Noel, el compositor i germà gran, era el que s’ho currava i el Liam, el petit dels Gallagher i cantant del grup, era el carismàtic, el líder. Però aquesta barreja perfecte que els va portar a dalt de tot, també els va portar al pou, i es va acabar Oasis i la relació entre germans. Però no hi ha res que la pasta no pugui arreglar i quinze anys després de la seva dissolució s’han tornat a unir, aquest mes d’agost va anunciar una nova gira al Regne Unit el proper estiu.

"Quan jo era petit, el meu germà tenia una obsessió amb Oasis, entraves a casa i a l'habitació dels meus germans sempre hi havia alguna canço d'Oasis posada, i això va aconseguir que jo que realment no escoltava música pop, em va acabar agradant, fins al punt que ara anirem a Manchester", explica el Cambra.

Sobre l'esforç addicional donat per la seva ceguera a l'hora d'estudiar-se les obres per a tocar: "La gent s'estudia les obres llegint, fins que arriba un punt que pots tocar l'obra i després decideixes memoritzar-ho, en el meu cas l'he de fer tot al mateix temps, llegeixo, memoritzo i toco, és un procés molt més lent, però quan arribo al final del procés ja ho tinc memoritzat".

"En èpoques importants de formació de la meva vida, potser tenia 17 o 18 anys, quan vas descobrint diferents obres, recordo que aquest concert de Brahms em va xocar moltíssim sense cap raó. Si estigués en una illa deserta i em deixessin escoltar alguna obra, aquesta seria una d'elles", comenta el pianista.

L'Ignasi va fer una actuació benèfica a Ucraïna en plena guerra, ens ha explicat que ells van estar molt còmodes, encara que el míssil més a prop que va caure d'on ells eren va ser a deu kilòmetres: "El que teníem era constantment les sirenes sonant i ens feien deixar d'assajar i baixar a una sala sota terra, només podíem tocar per a 400 persones, perquè eren les que en cas de perill haguessin cabut al refugi", detalla.

El programa

El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".