La història dels paparazzis: "Abans treballàvem amb joies, ara amb bijuteria"
Dos fotògrafs històrics, Alfredo Garofano i Pep Bosch, han reflexionat sobre com l'ofici de paparazzi ha perdut la seva essència i han recordat les fotografies més significatives que han fet
La història dels paparazzis: "Abans trebàllavem amb joies, ara amb bijuteria"
Barcelona
Aquests dies els paparazzis tornen a estar en boca de tots. Les fotos publicades per una revista holandesa on apareix el rei emèrit fent-se petons amb la Bàrbara Rei han tornat a posar aquesta professió al focus. Com es viu ara aquesta professió? Ha canviat des dels anys daurats, als 80 i 90? Què ha passat aquests darrers anys amb les revistes, els famosos i els lectors?
Ho fem amb dos paparazzis històrics en aquest país que han fotografiat el rei emèrit despullat, la Presley i el Boyer, la Marta Sánchez al Carib, Naomi Campbell i el ballarí Joaquín Cortés, entre moltes altres celebritats del cor. Tots dos apareixen al nou documental de Movistar Plus, 'Paparazzi', que fa un repàs per la història d'aquest ofici.
De la taula al paredó
Ser paparazzi era ser una part més del món del cor: la majoria de fotografies eren posats, es conversava amb els personatges i, fins i tot, es compartien llargs sopars d'on els fotògrafs treien informació. "Era pintoresc tenir un paparazzi educat i ben vestit a la taula", ha apuntat Garofano. Eren uns sopars sense càmeres, però amb molta atenció per saber on aniria l'un i l'altre el dia següent.
El primer canvi, ha explicat Bosch, va arribar amb l'aparició de la televisió: "Va ser el principi i la fi d'aquest tipus de relació amb els personatges". La notícia va deixar de ser l'important per donar pas a les reaccions que es gravaven en vídeo. Els personatges "van començar a perdre glamur", ha lamentat Bosch, "un dia podia ser portada la Carolina de Mònaco i la següent l'Ismael Beiro", concursant de Gran Hermano. "Abans treballàvem amb joieria, ara amb bijuteria", ha afegit Garofano.
Tampoc va ajudar que "alguns pretensiosos de la professió" comencessin a comprar personatges i a generar històries inventades per vendre. El punt d'inflexió final, ha afegit Garofano, va ser l'assassinat de Lady D, amb els informatius dient que havia mort per culpa dels fotògrafs: "Vam passar a ser uns empestats". És per això que tots dos tornarien a triar aquest ofici que tant els ha fet gaudir, això sí: "En el temps que ho vam exercir, ara no".
La Presley en biquini i el topless de Claudia Schiffer
La foto més ben pagada —o més aviat el viatge més ben pagat— d'en Pep Bosch va ser el que va fer perseguint les vacances de Setmana Santa d'Isabel Presley, que va fotografiar en banyador. Va anar al Carib a una illa privada per aconseguir aquestes fotos, amb la sort que hi havia només una platja que era el refugi de desenes de famosos més com Mick Jagger o Kate Moss: "Vaig estar deu dies allà i va ser el més productiu que he fet en la meva vida".
La foto amb què més diners ha guanyat Alfredo Garofano no la va fer ell i és el topless de model Claudia Schiffer. La va fer el seu amic i company, Antonio Catalán, amb qui treballaven junts. En aquell moment, Garofano estava perseguint el Comte Lecquio amb Ana Obregón, fent-li un "robat quan es va caure de cul a la dutxa". Va ser, però la foto del seu company amb la que més van facturar. La que recorda amb més carinyo, però, és la de la infanta Elena amb Jaime de Marichalar, que va ser una de les primeres que es van publicar dels dos i li va costar deu dies a París.
Les que mai es van publicar
Alfredo Garofano va ser un dels paparazzis que van fotografiar al rei emèrit despullat: "Vam decidir tenir la màxima discreció i no comentar la jugada". Van ser dos els que van anar a Madrid a vendre les fotos, però les revistes del cor "no les van voler ni veure", i això que eren fotos "molt bones, no només d'esquena". Alguns empresaris, aliens a la premsa, les van coler comprar, però entre tots van pactar no fer-ho. Van sortir a la llum uns anys més tard a Itàlia, però no van guanyar ni un euro. I com aquesta, "milions" de fotos no publicades.
A en Pep també li va passar, amb una foto de l'aristocràcia. Tornant dels Alps Francesos va decidir parar en un poble on hi havia una noble francesa de la família dels Borbons que, segons es rumorejava, tenia una relació amb el Duc de Cadis. Seguint la noia fins a un poble, va veure com es trobava amb un camioner i "s'enganxaven i magrejaven". En Pep, amagat darrere un arbust, no s'ho podia creure. Les va enviar a Madrid, les va comprar la revista ¡Hola!, la qual cosa li va estranyar. Una setmana després es va trobar una portada d'un reportatge del Duc amb el seu fill, obrint les portes de casa seva i, de la seva foto, res.
Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci...