"A la doctora li vaig dir que el càncer no em mataria i onze mesos més tard em va marxar"

Barcelona

Agustí Farizo ha estat àrbitre federat durant trenta anys. Avui en dia és àrbitre de la Gispy League. Alhora ho combina amb la presó, ja que és funcionari. Avui al 'Què t'hi Jugues!', a la secció amb el periodista i exàrbitre Joan Fàbregas, ens ha visitat per a explicar-nos la seva carrera professional i com ha superat els obstacles que la vida li ha anat interposant.

"L'arbitratge per mi ho és tot. Em va condicionar a tirar endavant, amb molta força i il·lusió", declara Farizo. I així ha estat. Per a ell, l'arbitratge l'ha marcat de per vida. Al retirar-se, Prat Ràdio el va venir a buscar per a col·laborar en les transmissions dels partits de 2a RFEF d'El Prat. "Diuen que em desenvolupo bastant bé davant un micròfon", explica somrient.

Agustí Farizo és àrbitre de la coneguda Gipsy League, que transmet els partits a través de les seves xarxes socials. "A la Gipsy Kings poden estar molt alterats, però has de ser tu sense perdre la compostura. Utilitzo la psicologia inversa", apunta. També afirma que li fa certa il·lusió poder utilitzar el VAR i veure's a ell mateix tot i que defensa que "s'ha d'arribar més a la gent perquè entengui quan és mà o quan no". El periodista i àrbitre Joan Fàbregas afegeix que "la gent veu una mà i no sap què xiularà l'àrbitre. S'ha d'assumir que hi ha algo que no s'està fent bé".

Agustí Farizo ha passat una infantesa i joventut en un barri humil dels anys setanta i l'esport el va salvar. Així ho narra: "L'esport em va derivar a estudiar i entrenar. Li dec tot al futbol. Fins als 37 anys vaig jugar a futbol. Després vaig seguir, però com a àrbitre. Podia seguir en contacte amb els jugadors", afirma. A més, comenta que "quan ets exjugador entens moltes situacions al terreny de joc".

L'any 2012, a Farizo se'l va detectar un càncer de fetge. "El primer que vaig pensar, quan em vaig detectar el càncer, és com podria arbitrar", afirma. El cas és que assegura que ell mateix es va detectar que hi havia alguna cosa que no anava del tot correcte. "Jo arbitrava 5-6 partits al cap de setmana, i a les tres setmanes em vaig adonar que no aguantava com abans", recorda tot afirmant que "em vaig poder detectar el càncer perquè tinc certs coneixements de medicina al ser fisioterapeuta". Finalment, acaba explicant que "a la doctora li vaig dir que el càncer no em mataria. 11 mesos més tard, em va marxar".

Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.

Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.