Bernat Soler: "Puyal va inventar la narració esportiva en català, tots som fills d'ell"

Barcelona

Amb motiu del centenari de Ràdio Barcelona, dos mites d'aquesta casa com Bernat Soler i Lluís Flaquer s'han trobat per conversar sobre el mitjà que els uneix, la ràdio. La conversa forma part d'una sèrie que organitza SER Catalunya durant tot l'any sota el títol 'Converses de ràdio' i que reuneix comunicadors actuals i del passat de l'emissora degana del país.

Bernat Soler es va estrenar professionalment a Ràdio Barcelona, durant unes pràctiques a l'estiu de 1996: "Vaig entrar a la plantilla d'esports i em vaig quedar com a periodista amb el luxe de fer programes i molta informació", explica Soler. El referent per ambdós periodistes és el gran metre Josep Maria Puyal. Soler reconeix que de petit l'escoltava, però no tenia grans aspiracions, de fet ha confessat que volia ser locutor musical, "fins que no vaig entrar aquí no vaig descobrir que aquesta era la meva dedicació", comenta.

Per Lluís Flaquer, més conegut com a Flaqui, la seva vocació sempre havia estat el periodisme esportiu: "Tinc la sensació d'haver fet realitat el meu somni", explica. L'any 2000 Soler va començar la seva carrera de narrador del Barça. El primer any que va estar a Ràdio Barcelona, comença narrant l'RCD Espanyol. "Em colava per tot arreu, això ha canviat molt, i ho comento amb els companys que estan amb el micròfon sense fils. Tenir accés a totes les zones et donava peu a tenir molts contactes", detalla Soler. En Flaqui reconeix que ara el periodisme esportiu ha canviat molt, tenir contacte amb els jugadors és impossible.

Ampliar

Primeres vegades narrant

Soler recorda al detall el seu debut radiofònic: "Tenia una gran por, neguit i ansietat només de pensar com cantaria els gols. Cantar un gol no és normal, és la part més teatral de la nostra feina. Va ser Reial Societat - Barça, encara hi havia Luís Enrique, entre d'altres. A la mitja part, el club català havia marcat sis gols, els vaig cantar en totes les versions possibles i se'm van treure totes les ximpleries de sobre", confessa el periodista.

En Flaqui també ha recordat la seva primera narració que va ser durant un partit de tercera divisió, un Hospitalet - Figueres: "Tenia neguit per si s'havia de cridar molt o no, vaig anar a marcar veu i potència, i un quart d'hora més tard em vaig quedar sense veu. Va ser un aprenentatge... vaig aprendre que s'havia de cridar, però amb cura", confessa.

Els inicis de tots dos els recorden avui com grans anècdotes. En Flaqui va anar al camp del Betis a narrar un partit i, per una errada durant l'acreditació, va haver de narrar els gols en català. L'any 2005 Soler va poder narrar el primer títol del F.C. Barcelona en antena i explica que dos dies abans del partit estava completament afònic, però miraculosament es va recuperar a temps.

Lluís Flaquer va començar a narrar partits del Barça i va enganxar una bona època del club blaugrana. Ha estat la persona que més gols de Leo Messi ha narrat en català. "Durant l'última dècada hi ha hagut novetats i molts narradors li afegeixen creativitat", afirma Soler. Pel Flaqui, cada narrador intenta deixar el seu segell a l'hora de cantar gols.

El gran mestre, Josep Maria Puyal

Per tots dos, el seu gran referent és Josep Maria Puyal. El 5 de setembre de 1976 va suposar un punt d'inflexió en la història de les retransmissions esportives en català, quan Joaquim Maria Puyal va ser el primer a narrar un partit de futbol en aquesta llengua des de l'època republicana.

Després de la desaparició de Francisco Franco, Puyal va presentar la seva proposta al director general de la Cadena SER, Manuel Terán, amb l'esperança que els nous aires de llibertat que es respiraven permetessin aquesta innovació, tot i que la democràcia encara no s'havia restablert oficialment. La cadena va donar llum verda al projecte, i així va néixer el programa "Futbol en català" a l'FM, que va aconseguir un èxit notable en poc temps.

Les locucions de Puyal es van convertir en un referent ineludible per als seguidors del Barça, destacant tant pel seu estil únic com per la seva cura exquisida per la llengua catalana. Al llarg de la seva trajectòria, Puyal va deixar per a la història frases mítiques, com el conegut "Urruti, t'estimo!", que ha quedat per sempre gravat en l'imaginari col·lectiu, simbolitzant la seva passió tant pel futbol com per la llengua.

"El que aspirem a poder fer és un 'Urruti t'estimo!', aquest és el meu Barça, encara recordo el moment amb la pell de gallina", confessa Soler. El primer record radiofònic i vinculat al Barça és aquest, Puyal és un referent per tots, comenta Flaqui.

"La narració esportiva en català és Puyal, tots els que venim després som fills d'ell"

Soler va agafar el relleu de Puyal a Catalunya Ràdio, és com rellevar a Messi, diu Flaquer. "Quan vaig agafar el relleu de fer les retransmissions del Barça vaig assumir que era absurd les comparacions, és fer-ho amb naturalitat, algú ho havia de fer, no ho faré millor que ell, ja ho sé", confessa Soler.

"Reivindico quan parlo amb joves periodistes, jo crec que tenim una feina molt difícil, em costa molt narrar molt de pressa, processar les imatges, convertir-ho en paraules, amb control i això en dècimes de segon, és un esforç que avui dia em costa", explica Soler.

"Abans la televisió feia l'esforç d'assemblar-se a la ràdio i ara, creiem que com fan els partits per la televisió, perdem la intenció narrativa a ràdio. En canvi, jo continuo amb la idea de dirigir-me pensant que no estan veient el partit", comenta en Flaqui.

Durant l'estiu de 2010, en Flaqui va fer el canvi de narrar els partits del Barça en català per començar-los a narrar-los en castellà, al programa 'Carrusel Deportivo'. Reconeix que per ell canviar d'idioma va ser un repte i que el to de Carrusel és molt exigent.

Recupera tota la conversa aquí:

Amb el suport de la "Fundació La Caixa"

Ampliar