La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Amb Aniol Rafel, editor de Periscopi, analitzem les claus de l'èxit de Sally Rooney. I Marta Cava afegeix al catàleg de la biblioteca popular del 'Tot és comèdia' una selecció d'autors irlandesos imprescindibles (Rooney a banda). Aquí la teniu:

1) No diguis res / Patrick Radden Keefe (Periscopi)

Tot i que el llibre no pretén ser una història exhaustiva sobre el conflicte armat que es va viure a Irlanda, sí que està molt centrat en els anys de més activitat de l'IRA. És un llibre ben treballat i documentat (les més de 100 pàgines de fonts, índex i bibliografies ho demostren) i a través d'unes quantes figures clau, l'autor comença a explicar-nos la història a través dels anys, a partir d'un fet fonamental: el segrest de la mare d'una família nombrosa que va desaparèixer de cop i volta. És d'aquelles històries que enganxen, que sorprenen, que et corprenen. Va ser el llibre amb el que molts catalans vam descobrir a Patrick Radden Keefe, un periodista que escriu com els millors novel·listes, sempre amb rigorositat i professionalitat.

2) Coses petites com aquestes / Claire Keegan (Minúscula)

Llibres petits com aquest, però que a la vegada són tan grans, tant plens de qualitat literària en molt poques pàgines. Després de 'Tres llums', tenia pendent aquesta micronovel·la, on Keegan parteix de la història d'Irlanda com a base, però acaba construïnt una història totalment de ficció.

El protagonista és un home que ara és un pare de família, però que va tenir una infància marcada per ser fill de mare soltera. Malgrat que ara és feliç, té dona, filles i feina, es refugia en les petites coses i té una vida tranquil·la. Fins que un dia, per temes laborals, en un convent de monges, es troba amb una noia i després d'una breu conversa no se la podrà treure del cap. I a partir d'aquí, ens trobarem a un home senzill atrapat en una espiral de pensament sobre què està bé i què no, com es pot fer justícia i si realment val la pena fer allò que et dicta la consciència o el que et dicta el cor.

Fa poques setmanes s’ha anunciat una adaptació en pel·lícula del llibre, protagonitzada per Cillian Murphy i produïda pel duet Ben Affleck - Matt Damon.

3) Brooklyn i Long Island / Colm Tóbin (Amsterdam)

Inspirada en tantes vides que van deixar Irlanda per emigrar als Estats Units, es centra en l'Eilis, una noia senzilla de poble que marxa al barri de Brooklyn i ha de començar a viure la seva nova vida allà amb el record i l'enyorança de la seva família, lluny de casa. Una de les millors històries sobre el viatge que tantes persones arreu del món i arreu del temps han hagut de viure.

Recentment, Tóibin ha recuperat la història de l’Eilis i ha escrit la segona part, on la protagonista es veu forçada a tornar a la seva terra natal. I per si ni fos poc, Tóibin - que passa molt de temps a Catalunya - ha editat un llibre que, de moment, només es pot trobar en català, titulat 'Una casa al Pallars' (Edicions Salòria).

4) La colònia / Audrey Magee (Periscopi)

Un pintor anglès decideix anar a una illa irlandesa a treballar durant un temps. Un cop allà, al cap de pocs dies apareix un lingüista francès que investiga sobre els parlants del gaèlic en aquell territori i és aquí on neix el conflicte. Mentre que el francès respecta i entén que els vilatans parlin la seva llengua, és més, els anima a fer-ho, per contra, l'anglès considera que no, que és de mala educació, que parlar una llengua minoritària no serveix de res i que existint una llengua en la que s'entén tothom, quin sentit té parlar-ne d'altres?

Situada als anys 70, la història s'intercala entre les històries dels habitants -habituals i ocasionals - de l'illa amb petites narracions que parlen de les víctimes del conflicte que hi havia a l'època, que sonen com una cosa llunyana, però que fins i tot, arriben al racó més recòndit de l'illa. I entremig, anirem coneixent qui viu allà: els qui volen seguir vivint-hi i els qui volen marxar, com molta gent ha mort treballant al mar, com alguns no han sortit mai d'aquell tros de terra i d'altres que no volen altra cosa que morir allà. I també, òbviament, s'exposa com viu cadascú la seva identitat i la seva llengua. En aquest sentit, és especialment interessant com l'home anglès intenta confrontar al francès recordant què va fer França a Algèria.

5) El factor Rachel / Caroline O’Donaghue (Amsterdam)

L'autora agafa bastant l'essència de la generació millennial, però ho fa amb uns punts d'humor i unes situacions dignes de la sèrie Fleabag. Els personatges no són éssers de llum i fan el possible per sobreviure en un món on la crisi econòmica castiga als més joves. Situada a Irlanda i, més concretament a Cork, la Rachel és el pal de paller d'aquesta novel·la. Just quan s'enamora d'un dels seus professors d'universitat i el seu millor amic munta un pla perquè es puguin trobar i embolicar, la seva vida canviarà, però res no sortirà mai com té previst i anirà a la deriva i fent cops de timó amb la seva vida, mentre el seu millor amic està al seu costat passi el que passi. Mentre comparteixen pis, sobreviuen com poden i gaudeixen mirant capítols de «Frasier». Entremig, també veurem esmentades algunes situacions històriques sobre Irlanda i, sobretot, com s'hi va viure els anys on l'avortament estava prohibit.

'El factor Rachel' és una agradable sorpresa que he trobat fresca i divertida, que recorda lleugerament als personatges millennials de la Sally Rooney, però amb la sornegueria que té la sèrie 'Fleabag', que parla de tenir-ne vint-i-pocs i tenir il·lusions, esperances, ganes de menjar-te el món i és el món qui se't menja a tu, et fa canviar els plans i fa canviar les relacions amb els teus amics i amants. Perquè la vida no s'acaba quan t'acostes a la trentena, sinó que en comença una de nova.