Expedient Tiscar: "la mare més odiada dels Estats Units" (primera part)

Barcelona

A les vuit i deu minuts de la nit del dimarts 15 de juliol, la Cindy Antonhy truca al telèfon d'emergències. Demana que detinguin una persona de 22 anys que en aquell moment va en el cotxe amb ella. Quan li pregunten si es tracta d'un familiar diu que sí, que és la seva filla, de nom Casey.

Vol que la policia l'arresti perquè els ha robat diners i el vehicle. Una mica més de mitja hora després de la primera, la Cindy truca per segon cop, ara per denunciar la desaparició d'una nena de tres anys des de fa un mes, la Caylee, que és la filla de la Casey, una criatura de gairebé tres anys.

L'operadora del telèfon d'emergències li pregunta si ho ha denunciat a comissaria, i la Cindy li respon, molt seca, que és el que està intentant fer. La policia encara no ha anat fins a la casa dels Anthony, i la Cindy demana que hi vagi un oficial del xèrif.

A mesura que la policia interroga la Casey, la mare de la Caylee, s'adonen que els està dient mentides; les manté, no baixa del burro, fins i tot quan és evident que el que ha dit no té ni cap ni peus i estan a punt d'enxampar-la. La Casey parla d'una mainadera, la Zenaida González, que no trobaran mai perquè no existeix.

A l'estat de Florida, només hi ha 12 dones que portin aquest nom, i d'aquestes dotze, només n'hi ha una que es digui Zenaida González, i no és ben bé el nom que va dir la Casey, que era Zenaida Fernández González. Aquesta Zenaida viu als afores d'Orlando, té uns trenta-cinc anys, i segons la Casey en tenia 25.

Tot grinyola, però és que a més, aquesta suposada mainadera assegura que mai ha sentit parlar de la Casey ni de la petita, de qui suposadament era la cangur. Ni ha viscut a dins d'Orlando ni treballa de mainadera.