Bob Pop: "El meu antic cuidador era homòfob, no em tractava bé, però per la meva necessitat vaig fer els ulls grossos"

Barcelona

Sona un dels temes de 'The next day' el disc que David Bowie va publicar l’any 2013, després d’una dècada sense editar cap disc. Al videoclip d’aquest tema apareix Bowie en un estat d’ànim profundament reflexiu i vagant pels carrers de Berlin mentre canta que és un home perdut en el temps, caminant entre els morts, i aquesta cançó és un dels temes que hem trobat al 'Llapis de Memòria' de l’escriptor Bob Pop.

"M'he adonat que cada vegada m'interessen més, les cançons i els llibres, les pel·lícules, que parlen del nosaltres, no del jo, del tu, sinó del nosaltres, i aquest Where are we now, on estem ara nosaltres, em sembla una bellesa. Hi ha una cosa que m'agrada moltíssim de Bowie, és que té una autoconsciència del seu temps, de la seva obra, de qui ha sigut, qui és, qui serà, quina influència té d'altres artistes, amb moltíssima humilitat, però sabent que és algú molt important a la música pop i al pop en general", explica l'escriptor.

"Andreu Buenafuente és un mestre per mi, i m'agrada moltíssim la seva paciència, l'aprenentatge que he tingut amb ell, i jo crec que és un referent per mi molt, molt important", detalla el comunicador.

Sobre el gènere de les entrevistes, Bob Pop s'ha sincerat amb l'Òscar Moré, considera que li agrada moltíssim fer entrevistes i conversar, "em semblen una obra d'art, si ambdues parts volen, és una obra d'art i és un espai increïble, per a mi parlar també és escriure. Ara amb la meva malaltia, l'esclerosi múltiple tinc menys humilitat, i quan parlo amb la gent, amb els amics, estic escrivint, al teatre, a la ràdio o a la televisió, sento que estic escrivint", comenta Pop.

El seu avi, un gran referent per ell: El seu amor per la cultura, els llibres, per ensenyar-me coses, per mostrar-me el món, l'univers, el coneixement com una porta a moltes coses, com un refugi, però també com un trampolí. També com una manera de trobar la felicitat, de trobar l'espai, i a més a més de tenir referents de futur, saber que no solo no estàs sol, sinó que també hi ha models de vida, que en el teu moment no entens, però no creus que són possibles. I els llibres, la música, el cinema em van donar, la possibilitat de ser i la certesa que hi havia moltes més possibilitats", se sincera Bob Pop.

L'escriptor ha escrit molts dels seus llibres escoltant el 'Me llamo Sebastián', fins i tot la segona temporada de 'Maricón Perdido'.

Bob Pop va tenir un cuidador que no era del tot bo amb ell, "era homòfob, a vegades ets tan dependent de què algú cuidi tu, que fas com qui no veu, perquè l'important és que hi hagi algú per aixecar-te", comenta Pop.

El programa

El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".