Justícia publica l'article d'un pres que elogia el Valle de los Caídos en una revista penitenciària

Barcelona

"Presumir que el Valle de los Caídos és un punt de culte al règim franquista és un dels majors mites que ha estès la falsa memòria democràtica, que no és més que un altre instrument per a reescriure la història". Així comença un article de dues pàgines dedicat al revisionisme històric i a reivindicar la monumental construcció franquista inclòs en la revista de la presó de Quatre Camins, a La Roca del Vallès (Barcelona). L'escrit, redactat per un intern, ha estat publicat a la revista El 5è Camí, una publicació costejada pel Departament de Justícia. L'article va rebre l'aval dels educadors del centre que, segons fonts de Justícia, "defensen la llibertat d'expressió".

Sota el títol "Queremos ir al Valle", l'intern Cristian A., defensa el Valle de los Caídos com un "espai de memòria i pau", en lloc d'un dels majors exponents de l'arquitectura franquista. "Un país que persegueix un monument històric, aixecat per la pau i en favor de la reconciliació, és senyal de poca qualitat democràtica", segueix l'article. L'intern diu "exposar la veritat" en una doble pàgina on parla de Francisco Franco com a "cap d'Estat", i no com a dictador, i defensa el "desig de Franco" de construir "la Montserrat de Castilla" a Cuelgamuros.

"En acabar la guerra, [Franco] va manifestar que tenia una necessitat quasi física de fer un monument i alçar una gran creu per tots els caiguts", "un punt per la reconciliació i concòrdia sota els braços pacificadors de la Creu" per "resar per les ànimes dels caiguts i per Espanya", escriu l'intern sobre l'abadia que Franco va ordenar construir al 1940 perquè s'hi enterressin José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Espanyola, i els "caiguts" en el que anomenava "Gloriosa Creuada"; un monument, per tant, d'exaltació de la dictadura franquista, com admeten fonts del Departament de Justícia.

Ampliar

L'article nega que els presos polítics que van construir el conjunt monumental fossin obligats a fer-ho o que treballessin en males condicions. "Una mentida dita mil vegades es converteix en veritat", critica suposadament l'autor de l'article. En les tasques de construcció van morir 14 persones per les males condicions laborals. Paradoxalment, la publicació coincideix amb les primeres jornades de Memòria del Departament de Justícia dedicades a "recuperar la memòria de les víctimes del franquisme condemnades a treballs forçats".

El 5è Camí, que té també una pàgina web gestionada pels interns, és una publicació trimestral editada i publicada per presos del centre penitenciari de Quatre Camins, supervisada pels educadors del centre, segons expliquen fonts penitenciàries. Darrere de la revista hi ha un equip de tractament, que acompanya els interns en una activitat que, tot i ser lúdica, repercuteix en beneficis penitenciaris als presos que hi participen.

Segons les mateixes fonts, la revista té una tirada de 300 exemplars en un centre d'un miler d'interns; és a dir que pot arribar a un de cada tres presos. Per protocol, també s'envia un exemplar de cada número a la direcció de la presó, que no s'havia adonat que l'entrega d'aquest trimestre (dels mesos d'Agost, Setembre i Octubre) inclou un article de revisionisme històric. "Es tracta d'una opinió no compartida per la Institució", asseguren fonts del Departament de Justícia que consideren que les presons no poden aplicar la censura. "Tenint en compte que és un producte ressocialitzador dirigit a presos és qüestionable que el missatge que transmeti sigui el d'una falsa veritat, en contra de l'exercici de memòria històrica", lamenta una font de l'equip de Tractament de Justícia.

Altres centres penitenciaris catalans també tenen o han tingut canals d'expressió similars com publicacions escrites o ràdios. Tant la presó de Lledoners, Sant Joan de Vilatorrada, com Quatre Camins, havien tingut una emissora de ràdio pròpia a més de revista. Brians 2 també havia tingut ràdio i canal de televisió, amb una freqüència d'algunes hores al dia en què s'emetien pel·lícules, documentals o entrevistes fetes entre interns, recorden alguns funcionaris veterans.