Els arquitectes catalans adverteixen: "Hi ha pisos dels anys 60 construïts en zones inundables"

Barcelona

Les pluges violentes causades els darrers dies per la DANA a la Península Ibèrica no són un fet aïllat, sinó una altra de les conseqüències del canvi climàtic. Després del temporal Glòria, els mesos de sequera i les pedregades a Osona aquest passat estiu, els aiguats que han arrassat el País Valencià i que també han caigut amb violència a les terres de l'Ebre mostren un canvi meteorològic global.

Amb un clima cada vegada més inestable, ens haurem de plantejar on construïm i quina assegurança contractem, tal i com constaten els experts consultats per SER Catalunya. El degà del Col·legi d'Arquitectes, Guim Costa Casalmiglia, defensa que la normativa actual és robusta, però adverteix que hem heredat un urbanisme arriscat: "Hi ha pisos dels anys 60 construïts en zones inundables". Afegeix que cal "replantejar" en quines zones podem edificar.

Dics de protecció al litoral

Una remodelació urbanística que serà especialment necessària al litoral. Costa Casalmiglia alerta que la pujada del nivell del mar també serà un fenomen a tenir en compte: "Haurem de fer com a Holanda i plantejar-nos dics de construcció". També avisa que en ciutats mediterrànies, com Barcelona o València, aquesta mesura pot ser necessària d'aquí a molt poc temps.

En paral·lel, també s'espera un canvi en la indústria asseguradora, perquè les pòlisses són cada vegada són més necessàries per cobrir els costos dels desastres naturals. El problema és que cada vegada són més cares, perquè les companyies comencen a rebutjar moltes peticions: "Un pis dels anys 60 en una zona inundable no te l'asseguren, o te l'asseguren molt car", sentencia el degà dels arquitectes.

Més assegurances climàtiques

Els asseguradors expliquen que els manca fortalesa econòmica per assumir aquests riscos: "No és que no es vulgui assegurar, és que no hi ha capacitat asseguradora. Sovint no es vol assumir certs riscos en certes zones", explica Jordi Pou, director de negocis internacionals de l'asseguradora Jori&. En aquest context estan sorgint nous tipus d'assegurances: les paramètriques. Aquestes es disparen automàticament, per exemple, quan plou una determinada quantitat de litres.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Si un pagès la té contractada, el mecanisme li dóna immediatament diners quan es compleix certa condició climàtica. És una gran diferència respecte a una assegurança normal, explica Jordi Pou: Les paramètriques donen cobertura a qualsevol pèrdua de collita encara que cap infraestructura quedi afectada, mentre que una assegurança tradicional "només cobreix costos directes". A banda d'oferir més cobertura, aquest tipus emergent d'assegurança també és més ràpid.

Dels 3.000 milions d'euros que els desastres naturals van costar-li a Espanya l'any passat, només el 41% estava assegurat.