El Govern té identificats més de 28.500 pisos buits de grans propietaris que podria expropiar per llei
Fonts a les que ha accedit SER Catalunya apunten que el Govern no té intenció de fer-ho malgrat heredar expedients del govern d'ERC, ja que consideren que expropiar és car i poc eficient
El Govern té identificats més de 28.500 pisos buits de grans propietaris que podria expropiar per llei
26:33
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1731005087562/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
El Govern té identificats més de més de 28.500 pisos buits de grans propietaris que podria expropiar per llei. El Govern però, ho veu una opció costosa i poc eficient. SER Catalunya us pot explicar que s'han obert més de 70 expedients d'expropiació oberts, sense que s'hagi arribat a culminar.
Fonts a les quals ha accedit SER Catalunya adverteixen però que aquests pisos estan en molt mal estat, insalubres o sense cèdul·la d'habitabilitat, que no passarien la ITE, la inspecció tècnica d'edificis i que, a més a més, un 17% d'aquests habitatges estan ocupats. També apunten que expropiar és un mètode lent, molt costós perquè habitualment els casos acaben a judici (sobretot en els que són de bancs o fons d'inversió, que tenen equips d'advocats potents).
La conclusió, segons aquestes fonts, és que expropiar és molt poc eficient i requereix un volum de recursos que seran més útil volcats al pla del Govern per aixecae 50.000 pisos els propers anys. L'executiu està estudiant mesures per tal de fer de mediador entre aquests grans propietaris, que té perfectament identificats, i aconseguir que els pisos on no hi viu ningú tornin al mercat.
On són els pisos?
Aquests habitatges estan a zones de molt alta demanda, i de fet a la llista de les 20 primeres només hi surten ciutats que estan reconegudes com a zones tenses d'habitatge. Barcelona és el que més en té, amb 1.500, després vénen Terrassa, Sabadell, Hospitalet, Manresa, Tarragona, Lleida, Santa Coloma, Girona, Reus i El Vendrell. Si mirem per província, a Barcelona n'hi ha 15.000, a Tarragona 5.800, a Girona 4.600 i a Lleida prop de 3.000.
Dels poc més de 70 expedients que s'han obert, n'hi ha 48 que s'han acabat arxivant perquè finalment el pis s'ha posat a mercat, i n'hi ha 15 que s'han enviat ja a l'INCASOL per iniciar aquest procés d'expropiació. Després tenim dos expedients en tràmit, que cal veure finalment com acaben. En paral·lel, hi ha 15 pisos que gestionen directament els ajuntaments de Mataró i Roda de Berà, que estan en diferents punts.
La sentència del Constitucional permet utilitzar aquest mecanisme
Fa poc explicàvem que una sentència del Tribunal Constitucional va tombar part de la Llei Antidesnonaments catalana, i un dels punts que va tombar va ser l'ànima d'aquesta norma, la que obligava als grans propietaris a oferir lloguer social abans de desnonar. No obstant, el Constitucional va deixar passar el dret al Govern català de regular la funció social de l'habitatge, i aquí és on entra aquest dret a expropiar els pisos buits que té el Govern.
Per entendre'ns, un pis buit es considera com a tal després de dos anys d'inactivitat. Els Ajuntaments i la Generalitat són habitualment qui fa les inspeccions per corroborar que no hi viu ningú, i per acabar de certificar-ho es demana a les companyies de llum, aigua i gas l'activitat dels subministraments per confirmar que ningú hi viu d'amagat. Malgrat tot, aquest registre de pisos buits de grans propietaris del que parlem, amb 28.566 habitatges, és voluntari. La majoria venen de desnonaments hipotecaris postcrisi.
En Jaime Palomera, investigador d'IDRA i cofundador de Reviu, ha explicat en Article 47, a El Balcó que és una "xifra inferior a la real" si es compara amb els 418.000 pisos que considera que hi ha l'Institut Nacional d'Estadística que ho xifra analitzant el consum elèctric de les cases. A banda, l'expert en habitatge també ha criticat que l'alternativa sigui la construcció, segons va dir Salvador Illa, de 50.000 pisos, ja que "construir és molt costós econòmicament, però també mediambientalment". No es miren les emissions que es poden arribar a generar amb aquest nombre de pisos i, per tant, són "xifres no realistes". Palomera ha considerat que "s'ha de donar sortida als pisos ja construïts", com s'ha fet per exemple a Navarra on ara ja hi ha una "xifra històrica" de pisos cedits i gestionats per l'administració.
Viure d'il·legal en un pis rellogat
Jaime Palomera també ha respost a un dels testimonis d'Article 47, la Maria (nom fals) una estudiant que viu en un pis rellogat. És a dir, que és la llogatera, sense que la propietat ho sàpiga, la que li lloga una habitació per 415 euros; no hi ha contracte i ho paga en efectiu. És una situació molt complicada per la Maria, a qui li han fet deixar una fiança de 300 euros i que no pot demanar una beca perquè no consta que pagui cap lloguer. Ha pensat en marxar, però no troba un pis que li encaixi i alguns l'han rebutjat per ser estudiant.
En Jaime Palomera ha assegurat que aquesta situació és completament il·legal, tot i que es pot donar que s'arribi a un acord amb la propietat. Però en aquest cas la persona rellogada té dret a veure el contracte per saber si el que paga és proporcional. El consell és que intenti parlar amb la propietat per regularitzar la seva situació al pis i que consti en algun lloc que aquella és casa seva.
