Josep Pons: "Una orquestra no és una democràcia"
El director d'orquestra passa pels micròfons del 'Tot És Comèdia'
ENTREVISTA. Josep Pons
18:02
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1731762721233/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
El director d'orquestra i responsable musical del Gran Teatre del Liceu ha guanyat recentment el premi Opera XXI a la millor direcció musical per l'òpera 'Parsifal' de Richard Wagner. Un premi més que va directe a les vitrines d'aquest forjador d'orquestres, nomenat Premi Nacional de Música, Medalla d'or al mèrit de les Belles Arts, director honorífic de la Orquesta y coro nacionales de España, doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona i un bon grapat més de reconeixements nacionals i internacionals. Al 'Tot És Comèdia' hem aprofitat la ben entesa per felicitar-lo per aquest nou premi, i de pas aprofundir en la seva trajectòria i les interioritats del seu ofici.
Puig-regenc multiguardonat
El Josep Pons afirma que un mai es cansa de guanyar premis, però també assegura que "els premis te'ls has de creure fins a cert punt. Els has d'agrair moltíssim, però l'endemà te n'has d'oblidar. Hi ha una dita que diu que una persona intel·ligent li costa superar un fracàs, però un ximple no es refà mai d'un èxit". El Josep ens atén per via telemàtica des de la seva casa mil·lenària a l'Espunyola, ben a prop de Puig-reig -el seu poble natal-, on ha tornat a establir-se després de marxar quan encara era un infant: "amb nou anys vaig entrar a l'Escolania de Montserrat. Quan vaig sortir d'allà, em vaig instal·lar primer a Manresa i més tard a Barcelona per fer les meves primeres passes professionals. La cosa es va anar allargant fins fa pocs anys, que la meva dona -la exsolista Virgínia Parramon- em va dir que li pesava Barcelona i volia tornar a casa. Des d'aleshores, tenim el centre d'operacions familiar a l'Espunyola, tot i que continuo fent-me un fart de viatjar per mig món".
Coordinador d'ànimes
"Margaret Thatcher sempre deia que envejava les orquestres perquè són la dictadura perfecta" diu el Josep quan li preguntem pels secrets de la direcció d'una orquestra. Tot i que afirma que una orquestra no és una democràcia i tothom ha d'acceptar el seu rol, el Josep es defineix a si mateix com un director còmplice: "Jo soc l'encarregat de convèncer a tots els músics que el camí que els hi proposo és el més encertat. És evident que, sense ells, jo no fotria res de res". A més, resum la seva feina com la d'un coordinador d'ànimes que, entre enlluernar i il·luminar, sempre ha procurat il·luminar: "l'enlluernament et pot seduir molt, però és evanescent. En canvi, la il·luminació potser no és tan forta al moment, però l'endemà encara ressona. Crec que aquesta transcendència és important a l'art".
Treballador incansable
Després de catorze anys al capdavant, l'any 2026 acaba el contracte del Josep Pons com a director musical del Gran Teatre del Liceu. Com sempre ha passat a la seva vida professional, ja ha sigut anunciat com a nou director de la Deustche Radio Philarmonie per la temporada 25/26, i per tant encavalcarà un càrrec amb l'altre. "Mai he pogut fer el dol d'una feina acabada perquè ja en tenia una altra. Potser quan em jubili em vindran tots els dols a la vegada" bromeja el Josep. Abans de deixar el Liceu, però, dirigirà l'òpera 'Lohengrin' de Wagner que s'estrenarà el pròxim mes de març.
