L'engranatge contra les violències masclistes: comissaries especialitzades i jutjats abandonats
Mentre que els serveis per posar les denúncies cada vegada s'adapten més a les necessitats de les víctimes, els jutjats denuncien "abandonament" per part de les administracions
L'engranatge contra les violències masclistes: comissaries especialitzades i jutjats abandonats
22:04
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1732560747388/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
El 25 de novembre és una data ja marcada al calendari. Milers de persones surten al carrer per protestar contra les violències masclistes. Unes violències que cada vegada es denuncien més i que acaben amb condemnes d'anys. Avui a El Balcó ens fixem amb les peces clau de l'engranatge que atèn les víctimes de la violència de gènere i que tenen condicions molt diferents: mentre que les comissaries cada vegada estan més especialitzades, els jutjats de violència de gènere denuncien "abandonament" per part de l'administració.
Als jutjats: Relegació, càrrega emocional i saturació
La Paquita Verdejo, degana dels jutjats de violència de gènere a Barcelona ha denunciat que els jutjats especialitzats en violències masclistes se senten "abandonats". Es troben en el nivell més baix de l'estructura judicial i la promesa de la creació d'un procés d'especialització no s'ha fet mai. A la pràctica, aquesta situació té "conseqüències nefastes a l'hora de promocionar-se", perquè aquests magistrats dels jutjats de violència contra les dones no tenen antiguitat. Verdejo és una víctima d'aquest sistema: els seus 25 anys d'experiència no compten per poder tornar a la seva ciutat, a Granada. La plaça ha estat per una jutgessa que en té set en un altre tipus de jutjat.
La magistrada també ha lamentat la càrrega emocional d'una feina com aquesta la "impotència de saber que no es pot fer res". Escolten dia a dia històries dramàtiques sense un acompanyament psicològic que els doni suport: "Més d'un dia he tornat a casa plorant. Tampoc han tingut "mai un reconeixement dels poders públics", que tampoc s'han apropat als jutjats per veure quines són les necessitats. De fet, la degana ha convidat els polítics a passar un dia de guàrdia amb ella perquè "vegin les històries de dolor que es viuen diàriament i els pocs recursos amb què comptem".
Aquest és un dels altres problemes, no només no ha augmentat el personal en els jutjats de violència masclista, sinó que s'ha reduït. Una tendència contrària a la de les denúncies, que han augmentat un 30%. Verdejo ha constatat que les reformes són necessàries, però que han de venir "acompanyades de mitjans".
Comissaries camuflades i especialitzades
Mentre que els jutjats reclamen desesperadament recursos, hi ha una escletxa positiva. Les comissaries cada vegada estan més especialitzades en violència de gènere. Són comissaries que no semblen comissaria, unes investigadores de paisà entregades a les víctimes i històries esperançadores com les de cada vegada més dones de 80 anys que denuncien per primer cop. Ara bé, també d'altres que espanten, com els discursos de menors i joves que no volen denunciar i que normalitzen el control i el masclisme.
Aquestes comissaries formen part del Servei d'Atenció a la Víctima (SAV) de la Guàrdia Urbana. N'hi ha un a la comissaria de la Rambla i l'altra a Nou Barris, al carrer Marie Curie. Allà hi ha les agents i una pantalla on es monitoren tots els possibles casos de violència de gènere. Hi apareixen adreces, hores i trucades en un aplicatiu on es recullen tots els incidents de la ciutat de Barcelona que entren pel canal 112. Estan pendents de si s'assigna un cas als Mossos o a ells, a la Guàrdia Urbana i, des de l'oficina, les especialistes guien per telèfon els agents que hi ha sobre el terreny.
Quan les víctimes van a les oficines, entren directament, no esperen, hi ha atenció immediata. L'espai és càlid i lluminós, amb sofàs i jocs pels nens i parets de vidre. A més, les agents van de paisà. Hi ha un doble motiu, el primer, tal com explica la cap del SAV, Gemma Alonso, és que les dones "estiguin més relaxades a l'hora de prendre la declaració", i el segon que els infants no relacionin que estan a la policia, perquè no passin por i no ho diguin al pare, el presumpte maltractador.
Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...