El BalcóEl Balcó
Sociedad

Article 47: Els fons d'inversió estrangers envaeixen el mercat de compra d'habitatges a Catalunya

Més de la meitat de les compres d'habitatge s'han fet sense hipoteca i els qui han de demanar un préstec han de decidir si volen comprar o no en minuts

Article 47: Els fons d'inversió estrangers envaeixen el mercat de compra d'habitatges a Catalunya

Article 47: Els fons d'inversió estrangers envaeixen el mercat de compra d'habitatges a Catalunya

24:48

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1732819874214/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

El 60% de les compres de pisos s'estan fent al comptat. Això vol dir que sis de cada deu pisos es paguen al moment, sense necessitat d'hipoteques. Això és així perquè cada vegada hi ha més fons d'inversió que busquen comprar pisos. Visiten els pisos, miren quines reformes es poden fer i, a vegades, fins i tot ofereixen pagar més del preu de sortida. Això fa que els compradors particulars es vegin sotmesos a la pressió de decidir en minuts si es volen quedar un pis: "Ens va dir l'agent immobiliari que teníem 15 minuts".

Per trobar testimonis no cal anar gaire lluny. Dins la mateixa redacció ja hi ha dues persones que han patit l'angoixa de buscar pis. Són en Ferran Dalmau, que explicava aquesta pressió de minuts per decidir si inverteix o no els estalvis de tota una vida, i l'Oriol Soler que va trobar un pis després de visitar més de 30 pisos. Tots dos per fi han pogut comprar-se un pis després de mesos de recerca i pèrdues en hores.

Pressió, angoixa i ràbia

"La tendència en els darrers 10 anys és que el 56% de les compres d'habitatge s'han fet sense hipoteca", aquesta és la xifra que Jaime Palomera. L'investigador expert en habitatge i cofundador de Reviu, ha detallat que un estudi que van fer revelava que la majoria dels pisos que es venen, els compren qui ja eren propietaris, siguin individus, famílies o empreses que ja tenien prèviament propietats. De manera que les persones que "han estalviat durant tota una vida, estan competint amb actors capaços de comprar trinco-trinco". Actors que moltes vegades paguen fins i tot més del preu de sortida.

En el cas del Ferran Dalmau, va estar mesos buscant un pis per comprar-lo juntament amb els seus pares, que havien "estat estalviant tota la seva vida per cedir aquesta ajuda". Quan van trobar un pis que els agradava, l'agent immobiliari els va dir que hi havia hagut un inversor abans que ells i que tenien 15 minuts abans que arribés a l'oficina per fer la reserva. Van acabar registrant-la un minut abans que l'inversor.

Pel que fa a l'Oriol Soler, ell va estar molt més temps buscant, durant tot un any. Va veure més d'una trentena de pisos i recorda dos que li van generar molta ràbia. Un li van ensenyar sabent que no seria per ell, perquè l'inversor que acabava de sortir ja havia ofert 20.000 euros més que el preu de sortida. I l'altre va ser un que se l'anaven a quedar, però que en 15 minuts va desaparèixer: "El pitjor és que ara hi passo sovint i no hi viu ningú, està buit", ha lamentat Soler.

A l'altra cara de la moneda hi ha els venedors que no volen vendre el seu pis a un fons. En Sergi, que va heretar un pis amb els seus dos germans, va rebre 25 ofertes de compra. D'aquestes, 23 eren d'inversors estrangers. Al final van aconseguir vendre'l a un particular, perquè es negava a vendre'l a fons, sobretot després de l'experiència que va viure: "Parlaven de producte, no de pis, i de quines parets tirarien".

Un problema global

La invasió del mercat de compra d'habitatge per part de fons estrangers és "un problema global", ha apuntat Palomera. El que fan aquests inversors és comprar els pisos calculant que augmentarà i operen "com un valor de refugi; en lloc de tenir diners al banc, els tenen al totxo". Aquests pisos, molt probablement es vendran a un preu més alt o acabaran llogats per turistes o de temporada. I aquest, ha lamentat Palomera, és un "mecanisme del mercat d'habitatge que està trencant la societat".

És pot regular? Als Països Baixos s'ha fet. Segons ha explicat Palomera, el gener del 2022 es van trobar que els residents no podien accedir a l'habitatge, així que van decidir posar una norma en què "només es podia comprar una casa si es demostrava que s'hi viuria quatre anys". Qui no ho complís, multa. Així, "els actors que compraven cases com si fos un monopoli ho han deixat de fer". A Catalunya i Espanya, ha criticat Palomera, passa el contrari: "S'anima a fer-ho perquè els que compren per posar-lo per llogar tenen ajudes fiscals".

Laura Polo Dalfó

Laura Polo Dalfó

Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00