Lleida rebutja la construcció de dos centres de dades: "No aporten res a l'economia local"
La Paeria calcula que els llocs de feina que poden crear no compensen l'aigua i l'energia que gasten ni l'extensió de terreny industrial que ocupen
Lleida rebutja la construcció de dos centres de dades
02:30
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1734177987027/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Lleida ha rebutjat la construcció de dos centres de dades a la ciutat durant l'últim any. Es tracta de grans equipaments que, cada vegada més, les empreses necessiten per guardar i processar informació digital. Són "capses de sabates, no aporten res a l'economia local", defineix l'alcalde Fèlix Larrosa. Segons La Paeria, la creació de llocs de feina no compensa l'extensió de terreny industrial que ocupen ni l'aigua ni l'energia que gasten.
La Paeria limita l'impacte positiu d'aquests equipaments per l'economia mentre dura la construcció. "El dia que obres l'activitat, allà hi ha un personal mínim de manteniment". Calculen que, en molts casos, no generen prou llocs de feina qualificats perquè la inversió surti a compte. "Necessiten molts metres quadrats i la capacitat de generar impacte local és molt limitada. No tenen atracció de persones per treballar, especialment amb talent, i al final consumeixen molts recursos com aigua i energia", explica Larrosa.
L'interior d'un centre de dades. / DATA4
L'interior d'un centre de dades. / DATA4
Una de les dues empreses interessades a posar un centre de dades a Lleida va arribar a comprar sòl rústic per construir la infraestructura. No obstant això, La Paeria avisa que, de moment, no farà cap requalificació d'aquest terreny perquè encara no està previst en el pla urbanístic. I afegeixen que, l'espai industrial que tenen, per exemple al polígon de Torreblanca, volen prioritzar-lo per les empreses industrials més tradicionals que creïn valor afegit al sector agroalimentari.
Llums i ombres dels centres de dades
Des del Govern avisen que el model que no funciona per un municipi pot ser útil per un altre. "De centres de dades n'hi ha de molts tipus. Crec que és dolent que els caricaturitzem perquè el tema és molt divers", apunta Jaume Baró, secretari d'Empresa i Competitivitat, en declaracions a SER Catalunya.
Un dels armaris de l'interior d'un centre de dades. / DATA 4 GROUP
Un dels armaris de l'interior d'un centre de dades. / DATA 4 GROUP
A Cerdanyola del Vallès, l'Ajuntament defensa que les inversions tecnològiques i, concretament els centres de dades, són un dels motors del creixement econòmic i demogràfic del municipi. En la darrera dècada n'han posat tres en funcionament i ara en tenen quatre més que estan fent els tràmits per començar les obres.
"Són inversions molt importants", assenyala la regidora de planificació urbanística, Eulàlia Mimó. Per exemple: l'alemanya AQ Compute, especialitzada en la construcció de centres de dades invertirà 600 milions d'euros en una nova infraestructura a Cerdanyola. L'estatunidenca Panattoni, especialitzada en actius logístics, hi invertirà 300 milions d'euros. "En alguns casos els centres de processaments de dades van acompanyats de centres de formació o laboratoris d'innovació", apunta Mimó.
L'empresa Panattoni invertirà 300 milions d'euros en un centre de dades al Parc de l'Alba, a Cerdanyola del Vallès / GENERALITAT
L'empresa Panattoni invertirà 300 milions d'euros en un centre de dades al Parc de l'Alba, a Cerdanyola del Vallès / GENERALITAT
Des de l'Ajuntament, asseguren que aquestes inversions es tradueixen en llocs de treball i en més diners recaptats en impostos. "A escala econòmica recaptarem l'Impost de Construccions Instal·lacions i Obres (ICIO), l'Impost de Béns Immobles (IBI) i l'Impost d'Activitat Econòmica (IAE)", repassa Mimó. Afegeix, però, que per ara, la intenció és no posar més centres de dades, més enllà dels tres que ja existeixen i els quatre que hi ha planificats.
Els nous centres de dades seran de diverses mides: des dels 6.000 metres quadrats fins a més de 30.000. Tots estaran ubicats al Parc de l'Alba, on ja hi ha l'accelerador de partícules i hi ha una àrea destinada a empreses tecnològiques.
