Les notes de la victòria del Barça contra l'Athletic a les semifinals de la Supercopa (0-2)

EXCEL·LENT: QUE GAVI TORNI A SER GAVI

Barcelona

Ahir va confirmar el que ja va insinuar a la Lliga davant l’Atlètico. Ha tornat Gavi. I és un subidón. Pel que aporta, com ahir, amb gols o assistències. I pel que dona, també, en energia, pressió i caràcter. A Gavi, Aràbia li senta bé. Fa dos anys, a la final davant el Madrid, ens va regalar una actuació memorable. Ahir, de nou a Aràbia, va marcar un gol més d’un any després, barrejant ràbia i felicitat a la celebració. Veient que Frenkie segueix en mode avió, desconnectat de tot, no hi ha millor notícia que veure que Flick disposa, al mig del camp, del Gavi que torna a ser Gavi.

NOTABLE: LA INFLUÈNCIA DE LAMINE YAMAL

És una barbaritat el que es nota quan hi és, és un drama el que el trobem a faltar quan no juga. Ahir, primera pilota que toca ja deixa sol a Koundé, i ja deixa al rival acollonit pel que pugui fer quan la torni a tocar. El seu gol és de nou un prodigi tècnic, per com controla d’esquena i com remata superant Unai Simon. Lamine ja provoca el que tenen els cracks. Ahir, a l’estadi Rei Abdullah, hi havia un ‘oh’ d’expectacio cada cop que rebia la pilota. Tenim una joia. Gaudim-la. Té 17 anys i maneres de geni.

PROGRESSA ADEQUADAMENT: EL DEBAT DE LA PORTERIA

Poc comptàvem que en dos partits Szczesny ens generaria el dubte. A Barbastro va ser testimonial, ahir ja decisiu. És cert que patirem de cor amb les sortides fora l’àrea del polonès, però també ho és que hem guanyat tranquilitat quan els rivals rematen. Ahir, enorme aturada al primer temps, seguretat en totes les rematades que li van fer al segon i un gran ús de l’avantatge que li atorga la seva envergadura. Qui sap si a Iñaki Peña li passa factura el seu retard en la xerrada d’ahir. Si la suplència va ser per això, li va donar una oportunitat a Szczesny que ha generat ja una gran pregunta: diumenge, a l final… Peña o Tek?

SUSPENS: EL MAL CELEBRAR DE LAPORTA

Botifarres, insults, gestos fora de lloc… cap de les imatges que va regalar ahir Laporta un cop rebuda la cautelar són pròpies del màxim representant del Barça. Per començar, no es pot treure pit d’una ressolució que soluciona, a temps parcial, una negligència del propi club. I encara que Laporta la pugui considerar un gran triomf, no pot anar per les llotges amb actituds de president dels anys 80. Més que la cautelar, Laporta va celebrar que la cautelar li ha permès salvar el seu mandat. Aquesta era la pressió que sentia, sabedor que si queia Olmo, el següent podria haver estat ell. Un cop rebudes les fitxes, el que tocava era perfil baix per no treure protagonisme a la primera final de l’era Flick. No era nit ni per insults ni botifarres.