"Amb un cruiximent em podia haver deixat morta a la llitera"

Barcelona

"Al cap de sis o set sessions notava que, en lloc d'anar a millor, encara estava pitjor. Me'n vaig anar a un altre fisio, titulat, i em va dir: 'com t'ha pogut fer això?'". És el testimoni de la Nica, recollit a SER Catalunya. Entre altres patologies, té fibromiàlgia, fatiga crònica i dolors a l'esquena. Va decidir recórrer a un centre per rebre un tractament de fisioteràpia, però l'home que la va atendre, no tenia la titulació requerida.

El suposat fisioterapeuta no li va demanar el seu historial mèdic. "Amb un cruiximent em podia haver deixat morta a la llitera, perquè feia uns cruiximents molt bèsties", explica la Nica. I afegeix que, quan va visitar un fisioterapeuta professional, es va assabentar que, la majoria de les manipulacions que li havien fet eren perilloses per una persona amb les seves condicions.

Per situacions com aquesta, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya alerta dels perills de rebre tractaments de persones sense la titulació adequada. Cada any investiguen cap a una seixantena de casos d'intrusisme laboral i, alguns, acaben judicialitzats. Els professionals del sector lamenten que, juntament amb la nutrició, la fisioteràpia és de les professions sanitàries amb més problemes d'intrusisme.

Combatre l'intrusisme

Ramon Aiguadé, degà del Col·legi, explica que els tractaments no oficials s'ofereixen en centres de teràpies alternatives o naturals o directament a casa del suposat terapeuta. "Molts corresponen a pràctiques que es fan al mateix domicili de l'intrús. Hi ha una habitació amb una llitera i allà es fan massatges, embenatges o electroteràpia que tenen reserva d'activitat per al fisioterapeuta", relata.

Quan detecten un intrús, li envien una carta en què se l'insta a canviar la denominació dels serveis que ofereix. Si no ho fa, contracten un investigador que es fa passar per pacient per recollir proves. Aiguadé apunta que acaben posant 5 o 6 denúncies per intrusisme cada any, però que a vegades és difícil que tinguin recorregut judicial i que, sovint, serveixen més com a mesura dissuasòria o de pressió.

Des del Col·legi, també assenyalen les escoles que diuen formar fisioterapeutes. "Acadèmies que ofereixen cursos de formació que pot semblar que capacitin per la pràctica de certes teràpies, però no és així. En alguns casos els denunciem per publicitat enganyosa", comenta Aiguadé.

El grau de fisioteràpia són quatre cursos a la universitat. És una disciplina "jove" (fa uns quaranta anys que s'estudia a Catalunya), però el degà defensa que està prou professionalitzada i que hi ha prou oferta de fisioterapeutes per no haver de recórrer a vies alternatives.