Amb Veu de Dona a la URV

Tarragona

L’esdeveniment ha comptat amb taules rodones i entrevistes que han girat entorn la unitat d’igualtat de la Universitat Rovira i Virgili i el seu nou protocol contra l’assetjament sexual, les dones en l’àmbit STEM i l’arquitectura feminista.

Abans de la primera taula s’ha entrevistat a la directora de la Unitat d’Igualtat de la URV Cilia Willem. En la seva intervenció, la directora ha indicat que dins dels tres col·lectius que conformen la universitat (Estudiantat, PDI i PTGAS) hi ha una igualtat real en l'àmbit de xifres, però quan s’entra en àmbits de coneixements concrets sí que es poden observar discordances. “En àmbits com la infermeria o l’educació hi ha una sobrerepresentació femenina mentre que en àmbits com les enginyeries el que hi ha és una grandíssima sobrerepresentació masculina” relata. Willem també ha aprofitat l’ocasió per explicar amb més detall en què consisteix aquest nou protocol d’igualtat que s’ha aprovat. Les dues principals novetats són que s’ha unificat el protocol per als tres col·lectius que formen la universitat i que la seva línia essencial d’aquest és la prevenció i sensibilització. “Aquest protocol acompanya les persones en el seu procés, les escolta, les protegeix i les respecta en les seves decisions” defensa la directora.

Nou protocol contra l’assetjament sexual

La primera taula ha estat la dedicada als nous protocols d’igualtat tant de la universitat com de la colla castellera d'aquesta, Pataquers. Totes tres ponents han indicat que hi ha molta més sensibilitat per part de la gent jove gràcies als protocols. “La gent jove i sobretot les noies tenen més facilitat per classificar com a violència pràctiques que fins al moment s’havien normalitzat” explica Barbara Biglia, investigadora de la URV especialista en violències masclistes. Aquesta mateixa sensibilització provoca reaccions oposades segons Judit Vives Espelta, investigadora i agent lila de la Facultat d’Infermeria. “Reconèixer una equitat significa reconèixer tindre privilegis i qui té privilegis no els vol perdre” relata Vives.

Meritxell Fa, cap de la Comissió de Gènere dels Pataquers de la URV per la seva part ha explicat que el nou protocol per a les colles universitàries va sorgir de la col·laboració amb totes les universitats que tenen colla castellera i de forma horitzontal perquè “tothom es sentís aparat i protegit”. A més a més, tindre un protocol únic per a totes les colles resolia alguns dubtes que hi havia fins al moment. “Si una persona de Pataquers i una persona d’una altra colla tenien un conflicte, quin protocol s’hauria d’aplicar? Fent un protocol únic ens estalviàvem tindre protocols que es poden contradir de manera independent”.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La sororitat en l’àmbit STEM

La segona taula ha estat la dedicada a les dones que estudien o treballen en l’àmbit STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics). En ser exposada la dada que només un 30% del professorat STEM són dones, Carme Olivé, responsable d’Igualtat de l’ETSE ha explicat el perquè. “És un peix que es mossega la cua. Si des d’un principi les noies no s'interessen per aquest tipus d’estudis i no els cursen, no poden haver-hi més professores que les que ja hi ha” assenyala Olivé. Marta Sales, professora i investigadora d'Enginyeria Química ha afegit que en aquest àmbit es pateix el que es coneix com el fenomen de la “canonada que perd aigua”. “Si tu tens un 30% de dones que estan estudiant disciplines STEM, en el màster el nombre potser es manté, però quan arribes al doctorat els números baixen, a l’etapa postdoctoral encara baixa més i quan entres en el món docent ja queden molt poques dones perquè s’han anat perdent pel camí” exposa Sales. Tot i això, Olivé destaca que la taxa d’abandonament d’aquests estudis per part de noies és molt més baixa que la d’ells. “Elles venen ja tan decidides que aquell és el seu àmbit que hi van a mort perquè estan molt convençudes” defensa la responsable.

En la taula també s’han comentat diversos projectes i iniciatives per a crear referents dones en el camp STEM a les escoles i instituts i les problemàtiques que tant Sales com Olivé s’han trobat. “Un dia vaig preguntar en un taller perquè pensaven que hi havia tan pocs premis Nobel a dones en ciències i un alumne em va contestar que devia ser perquè les dones no feien coses interessants” relata Sales.

L’arquitectura feminista

La tercera taula ha reunit a dues dones relacionades amb el concepte de l’urbanisme amb perspectiva de gènere i les seves implicacions. En primer lloc, s’ha explicat en què consisteix el projecte URV espai segur, una diagnosi sobre els aspectes que condicionen la seguretat amb una perspectiva feminista. Cèlia Mallafré, arquitecta responsable del projecte relata que un dels principals aspectes a tindre en compte és la il·luminació dels espais, ja que la seva perspectiva canvia molt entre el dia i la nit. “Cada campus té unes casuístiques diferents, la gent que l’habita, a quines hores, entre altres” indica Mallafré.

Per a dur a terme aquesta diagnosi es van dur a terme marxes exploratòries i la investigadora predoctoral Joan Oró a la URV Júlia Cuadrat en va formar part. Cuadrat relata que aquestes marxes t’ajuden a “prendre consciència i entendre la relació que tens amb l’entorn i què necessites per sentir-t’hi segura i còmoda. A més a més, al dur a terme aquestes marxes en grup, quan tu identifiques una problemàtica és probable que no siguis l'única que se sent d’aquesta forma”.

Després de les taules s’ha entrevistat a Elisenda Capella, gerent de la URV. En ser preguntada per referents Capella ha indicat que el seu referent ha estat la seva mare. “En la seva època quan tenies un fill deixaves de treballar i la meva mare no ho va fer, va continuar treballant a un banc tota la seva vida i per mi va trencar un sostre de vidre amb aquesta decisió” relata. La gerent també ha volgut compartir alguns comentaris que ha rebut per estar en el càrrec tenint fills petits i que pensa que si fos home no li farien: “Ves amb compte perquè el temps passa molt de pressa i et perdràs la infància del teu fill i això no torna” o “El càrrec de gerent no està fet per a una dona”.

Aquest esdeveniment s’ha consolidat com un punt de trobada per a dones que busquen compartir experiències, visibilitzar reptes i proposar solucions per avançar en la igualtat de gènere dins la universitat.