Maica García i Judith Forca: de l'or olímpic al somni de ser mare en l’esport d’elit

Barcelona

El 10 d’agost del 2024, la Maica García i la Judith Forca van fer realitat el somni pel que tants anys havien lluitat: després de dues plates olímpiques guanyades a Londres i a Tòquio, la selecció femenina de waterpolo feia història guanyant el seu primer or olímpic als Jocs de París. I ara les dues waterpolistes del CN Sabadell han fet un parèntesi a les seves vides professionals perquè en els propers mesos seran mares. Al ‘Què t'hi jugues!’ hem parlat amb elles sobre els reptes que suposa conciliar la maternitat amb l’esport elit.

"Ens sentim pioneres. Hem ajudat molt a l'esport femení i al waterpolo en molts aspectes, i ara volem visibilitzar i normalitzar la maternitat a l’elit”, explica Maica García, que junt amb Judith Forca es convertiran en les primeres waterpolistes d’alt nivell que tornen a jugar després de ser mares a Espanya. “Tant de bo en un futur no ens diguin que som valentes per fer-ho. La gent es pensa que com estic embarassada em retiraré, però jo no vull deixar-ho perquè seré mare, vull seguir jugant fins que jo vulgui”, explica Forca.

Com que el waterpolo és un esport de molt contacte físic, de seguida que van saber que estaven embarassades van haver de deixar de jugar. “El pas de comunicar-ho al club i a la selecció va costar, i vaig haver de dir-ho a la resta de gent molt aviat, quan estava de dos mesos”, reconeix Maica García. "Ho has de fer públic quan encara no estàs preparada o no ho vols dir. Has de gestionar com dir-ho a la família, al club i a la selecció, i per a mi també era important que s’assabentessin per mi mateixa. És un moment difícil, però quan ho fas et quedes tranquil·la. Jo vaig demanar consell a l’Ona Carbonell (que presideix la Comissió de Maternitat i Esport del Comitè Olímpic Espanyol)”, reconeix Forca.

Malgrat la bona acollida que van sentir per part de l’equip i la RFEN, consideren que encara hi ha feina per fer: “A nivell federatiu, s’han de canviar normatives i obrir finestres per poder fitxar en aquests casos, no pot ser que tenir jugadores embarassades sigui un hàndicap”, defensa la boia de la selecció Maica García. “Ara també estem lluitant per cobrar la beca ADO per poder preparar els Jocs de Los Angeles 2028”, admet Forca. Al ser el waterpolo un esport d’equip, l’ajuda del govern per al nou cicle olímpic correspon a la selecció, no a les jugadores a títol individual. “Hi ha un buit legal, des de la Federació ens diuen que tot anirà bé i nosaltres hi confiem però les coses haurien de quedar per escrit. Tenim la baixa com a treballadores del CN Sabadell, i som esportistes de la selecció espanyola. Crec que no hauríem d’estar amoïnades ni pendents per això”, afegeix Maica García.

Sense una data de tornada fixa ni cap pressió per jugar abans d’hora, la Maica García reconeix que no totes les waterpolistes ho ha tingut tan clar com elles: “Soc conscient que moltes companyes han hagut de retirar-se per ser mares. Però jo sempre m'he vist molt lluitadora i també és una il·lusió i un somni portar el meu fill a uns Jocs Olímpics”. “No serà fàcil la tornada. Lluitarem per tenir les millors condicions per seguir rendint el millor possible i conciliar la nostra vida familiar. Necessitarem ajuda i l’anirem a buscar on sigui”, conclou Judith Forca.