Torturada a Via Laietana: "Em van posar durant hores de cara a la paret, em van insultar i pegar bufetades"

Barcelona

Fa 4 mesos el govern català va escriure al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per arribar a un acord i convertir la comissaria de Via Laietana de Barcelona en un centre de Memòria històrica sobre la repressió franquista. Un espai, va dir aleshores el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que expliqui a la ciutadania el seu paper de "centre de repressió i tortura en diverses etapes històriques".

Quatre mesos més tard, el govern espanyol ha descartat canviar l'ús de l'edifici; seguirà tenint ús policial perquè la comissaria, diu Marlaska, és molt important, cèntrica i necessària per a l'ordenació de la seguretat ciutadana. Això sí, com a gest s'hi col·locarà una placa explicativa de la repressió que s'hi va viure. Avui precisament, a aquesta hora, al Museu d'Història de Catalunya hi ha una taula rodona amb dones que van ser torturades en aquesta comissaria i que van explicar la seva vivència a la Gemma Pasqual i Escrivà, autora de llibre Torturades. Via Laietana, 43. 22 dones testimonis de l'horror.

A dins les parets de Via Laietana

La Pilar tenia 18 anys quan la van detenir uns membres de la secreta a la Rambla de Barcelona. Estava protestant contra el procés de Burgos, el consell de guerra que jutjava 16 militants d'ETA. Era de les poques noies entre un gran grup de nois, la van agafar i la van portar en una cel·la aïllada on recorda que hi feia molta pudor: "Era fosc, estava sola, hi havia els barrots aquells i una mena de banqueta de ciment". Havia de ser per dormir, però no la van deixar durant les 48 hores que va estar retinguda.

Allà dins la van interrogar més de quatre vegades en una sala amb una taula i una cadira on hi havia dos policies que, avui en dia, la Pilar no sabria reconèixer: "La fisonomia no te la podria dir, està borrós". El que sí recorda era la manera com tenien de preguntar-li mentre la tenien "dreta de cara la paret" durant hores. També van fer ús de la violència —"Em van pegar bufetades, em van sacsejar i tirar un llistí telefònic"—; i la van insultar —"Eres una puta, una guarra"—.

Volien saber per què havia anat a la manifestació i qui li havia dit. Ella responia que ningú, que era una cosa que se sabia, que la ciutat n'anava plena, però no els va agradar la seva resposta. Les paraules que descriuen aquells dos dies són "por, fàstic i repugnància". La Pilar és la Pilar Rebaque, advocada i feminista i una de les 43 testimonis que la Gemma Pasqual i Escrivà ha recollit al seu llibre.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El biaix de gènere de la tortura

La Pilar es va sentir molt humiliada, una sensació que totes les dones que hi han passat han tingut. "Ens volíen més humiliades i vexades que els homes", ha apuntat. Ella ho ha atribuït al tipus de dona que volia el franquisme, i que elles incomplien. De fet, la Pasqual ha subratllat que "la tortura té biaix de gènere": Violacions, dones que no han pogut tenir fills i afectacions a la regla. Hi ha moltes torturades que, en sortir de la comissaria, van deixar de tenir la regla, com la Pilar, durant un any, o més temps.

Quan havien d'anar al lavabo, els policies les acompanyaven i sempre havien de deixar la porta oberta i quan els venia la regla durant la detenció, no hi havia cap mena de resposta: "A una companya la van tenir lligada vuit dies a un radiador, li va baixar la regla i no li van donar ni una compresa, volien aquesta degradació".

Un llibre denúncia

El llibre neix de la necessitat de denúncia que tenia Pasqual i Escrivà sent néta de represaliats. A la Via Laietana va haver-hi tortures durant el franquisme, però també han existit durant l'època democràtica, fins al 2019: "Jo comptava que només havia estat a la dictadura, fins que arribem al 2019 i Via Laietana té les parets tacades de sang", ha lamentat Pasqual i Escrivà. Ha denunciat la vergonya que suposa que no s'investigui i és per això que reclamen que es tanqui aquesta comissaria i es converteixi en "un lloc de memòria, no només de franquisme, sinó també de tortura".

Per fer-ho, des de 2021 dos dimarts al mes es manifesten davant la comissaria i allà dues persones que han passat per Via Laietana donen el seu testimoni. Uns testimonis que no paren de créixer: "Cada vegada apareixen més dones".