José María Micó: “Vaig decidir que traduint `La Divina Comèdia´ no em donaria una altra hèrnia discal”
El traductor repassa les seves experiències vitals amb les cançons que més l’han marcat
Llapis de Memòria de José María Micó 13/03/2025
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
'Milonga del solitario' de Jorge Cafrune, "vivíem al barri d'Hostafrancs, de treballadors i immigrants". "Vaig ser nen lector, vaig llegir clàssic de la literatura grega en versions il·lustrades". "La meva mare no estava massa segura que això d'estudiar filologia fos ni viril ni útil". "Volia aprendre a tocar la guitarra", "la música era la meva vocació íntima".
'El mercado Testaccio' d'Inti-Illimani, "ara que estic component melodies pels meus textos, no em puc explicar per què a vegades em surt un txa-txa-txa o una altra cosa", "les músiques són variades i inspirades en els textos que he escrit".
"M'he italianitzat amb el temps", "comença com un idil·li, amb la meva tesi doctoral sobre Luis de Góngora", "vaig decidir traduir les sàtires de l'Ariosto".
'Ancora' de Mina, "moltes nits l'escoltava i m'ajudava a dormir, representa aquest gust per la música italiana, és un gust que vaig heretar de la meva mare".
"Vaig tenir la il·lusió d'adolescent", "vaig copiar amb màquina d'escriure tots els textos per familiaritzar-me amb la grafia i el so, la cosa va quedar en un somni de joventut, però quan vaig arribar a l'edat de Dante vaig pensar que ja estava preparat per traduir la Comèdia".
"Vaig traduir La Comèdia tancant-me en moments concrets". "Dante va fer una aposta per la llengua vulgar quan l'hauria d'haver escrit en llatí, la llengua vulgar va tenir popularitat de seguida".
Ha parlat sobre com va començar a treballar artísticament amb la seva dona, "la meva dona sovint es quedava sense veu i el metge li va recomanar que anés a classes de cant", "vaig començar a tocar la guitarra després de 30 anys i primer li vaig dir que la podia acompanyar amb tango".
'Elegía y chachachá' de Marta y Micó, en José María i la seva dona presenten aquest nou disc el dijous 20 de març al Harlem Jazz Club. "La paraula professionalitat no m'agrada, soc més partidari de la vocació".
"A discs anteriors he musicat lletres de la Marta", "normalment els nostres discos tenen 5-7 temes 100% nostres i 2 o 3 homenatges a música no molt conegudes".
'Samba triste' de Stan Getz & Charlie Bird, "jo vaig escriure una lletra per a aquesta 'Samba triste'", "hi va haver una època on escoltava molt jazz", "he tingut la sort d'haver pogut fer moltes coses amb música de fons".
"Soc més Gongorista, però la meva poesia no ho és massa", "la millor poesia és la barreja entre Quevedo i Góngora". "Góngora no és difícil, és complex".
'De purísima y oro' de Joaquín Sabina, "els poetes tenim pocs lectors, i els cantautors pocs oients, però un bon públic". "Vam anar a Madrid i li vam fer un concert privat a en Sabina".
"En Serrat va venir a un dels nostres primers concerts", "a la Pompeu Fabra li vam donar l'honoris causa al Serrat i el rector em va demanar que fes l'audatio, i vaig fer un text que parlava sobre mi i com escoltava les seves cançons".
'Romance de Curro "El Palmo"' de Joan Manuel Serrat, "els clàssics vius són una contradicció", "ha de passar temps perquè una persona sigui clàssica", "quan comparem un autor viu amb un mort estem fent una cosa incomparable". "Si volem ser clàssics, el primer que hem de fer és morir".
La Playlist del Llapis de Memòria de José María Micó
- Milonga del solitario - Jorge Cafrune,
- El mercado Testaccio - Inti-Illimani
- Ancora - Mina
- Elegía y chachachá - Marta y Micó
- Samba triste - Stan Getz & Charlie Bird
- De purísima y oro - Joaquín Sabina
- Romance de Curro "El Palmo" - de Joan Manuel Serrat
