El Tribunal Constitucional avala la limitació de l’habitatge d'ús turístic a Catalunya
Hi ha un vot particular discrepant de dos magistrats

Dos turistes amb maletes al centre de Barcelona / David Zorrakino / Europa Press

Barcelona
El TC ha rebutjat el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel PP contra el decret-llei de la Generalitat de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic i, per tant, avala la constitucionalitat de les restriccions legals a aquest tipus d'habitatge. La sentència conclou que la norma no vulnera els límits formals ni materials de la legislació d'urgència i a més és conforme amb la protecció constitucional de la propietat privada, l'autonomia local, la tutela judicial efectiva, la igualtat, seguretat jurídica i el règim en matèria d'unitat de mercat establert per la legislació bàsica estatal. Hi ha un vot particular discrepant de dos magistrats.
El decret-llei introdueix tres restriccions successives sobre la possibilitat de destinar els habitatges a l'ús turístic. S'estableix una regla d'exclusió per defecte però es permet que el planejament urbanístic admeti la compatibilitat de l'ús turístic amb l'ús d'habitatge. A més, es concreta que cal una llicència urbanística prèvia amb un límit de les mateixes tan en nombre com en durada. Aquest règim s'aplica als municipis amb problemes d'accés a l'habitatge i n'identifica 262.
Sobre el dret a la propietat privada, el TC conclou que aquest decret no suposa una supressió del mateix, sinó una delimitació d'un aspecte concret del seu contingut. "L'explotació turística no pot ser entesa com a consubstancial a les edificacions qualificades pel planejament per a l´ús d'habitatge", apunta la sentència.
A més, el ple veu compatible amb la llei el règim de llicència urbanística prèvia, una mesura necessària per evitar danys a l'entorn urbà i que és proporcionada al seu objectiu. També considera que tot i incidir en les competències urbanístiques municipals, el decret ho fa de forma respectuosa amb l'autonomia local, perquè existeix una justificació en la protecció d'interessos supralocals.




