Juan Diego Botto: “Cal tenir talent per actuar i per encaixar els cops i les dificultats de l’ofici”
L’actor repassa la seva vida amb les cançons que més l’han marcat
Llapis de Memòria de Juan Diego Botto
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Juan Diego Botto, nascut a l’Argentina, va arribar amb 3 anys a Espanya i ha forjat una exitosa carrera com a actor, ha participat en projectes com ‘Historias del Kronen’ i ‘Una noche sin luna’, el 21 de març estrena nova pel·lícula, ‘Los aitas’. Juan Diego Botto connecta el Llapis de Memòria.
'I'm my life' dels Beatles. "Soc un fanàtic dels Beatles", "han tingut un paper important a la meva vida d'acompanyament".
"El primer record que tinc és el de l'avió que ens portava de l’Argentina a Espanya, era molt petit", "quan vam marxar, la meva mare ens va dir que marxàvem per no tornar, perquè les coses no estaven bé", "primer ens va dir que estava detingut (el seu pare) perquè era una cosa que nosaltres podíem entendre, mentre ens fèiem grans aquest relat anava canviant fins a semblar-se a la realitat". "La meva mare arriba a un país on no té família, no coneix a ningú, amb un company de vida desaparegut, i amb la sensació de derrota".
'Todo cambia' de Mercedes Sosa. "La tinc molt vinculada a la meva mare i els records d'infància". "La meva mare va muntar un centre d'interpretació, que en un principi era al menjador de casa", "arribàvem de l'escola i escoltàvem al menjador els alumnes que estaven interpretant, inevitablement t'anaves fent amics d'alguns". "Els Nadals sempre fèiem una funció, totes les festes eren fer espectacles". "La mare sempre va insistir en l'atzar i la duresa de l'ofici, el talent no sempre va lligat a una recompensa". "Cal tenir talent per actuar i per encaixar els cops i les dificultats de l’ofici".
'Yesterday' dels Beatles, l'associa amb la pel·lícula 'Érase una vez', "vam créixer veient molt cine i vam veure aquesta pel·lícula moltes vegades".
"De Martes y 13 recordo quan vam fer un sketch al Retiro, i quan vaig acabar un home em va donar un sobre amb diners, allò em va sorprendre molt perquè vaig descobrir que per fer allò em pagaven".
'Should I stay or should I go' de The Clash. "Vaig entrar molt tard al punk, quan pràcticament estava desaparegut", "vaig començar a tenir fascinació per Lorca".
Sobre el seu espectacle ‘Una noche sin luna’, "És l'experiència més satisfactòria que he fet a la meva carrera"
Sobre l’experiència a ‘Historias del Kronen’, “jo estava fent una obra de teatre amb una companyia independent, i quan estàvem recollint l’escenografia em va arribar una trucada on em van donar el paper d’en Carlos”, “jugava al meu favor que venia d’una família que coneixia el medi”.
'Adios Nonino' de Piazzola. “La primera vegada que torno a Argentina és al 90, ens va portar molt temps tenir la nacionalitat espanyola”, “fins a aquell moment la meva família era la meva mare i les meves germanes”. “Sempre he volgut mantenir la meva argentinitat i les meves arrels”.
“Em dolen les barbaritats que està fent en Milei a Argentina”.
Sobre com coneix la seva dona, “ens coneixem de casualitat a la sortida d’un bar”, “vaig fer un apropament desastrós i un acudit molt desafortunat sobre José Couso, setmanes després vaig anar a una presentació d’un llibre sobre José Couso i una de les autores era ella”.
'Uptown Funk' de Bruno Mars. “No conec tots els grups que la meva filla escolta, i dels pocs noms que em sabia era el de Bruno Mars”, “li insistim en que el seu destí l’escull ella”.
“Gaudeixo molt fent comèdia i li estic agafant el gust”.
Conclou el Llapis amb 'Latinoamérica' de Calle 13.
La Playlist del Llapis de Memòria de Juan Diego Botto
'Todo cambia' de Mercedes Sosa
'I'm my life' dels Beatles
'Yesterday' dels Beatles
'Should I stay or should I go' de The Clash
'Adios Nonino' de Piazzola
'Uptown Funk' de Bruno Mars
'Latinoamérica' de Calle 13
'A Day in a life' dels Beatles
