Més de 3.700 pisos turístics il·legals de Barcelona s'han convertit en habitatges residencials en els últims deu anys
Segons dades de l'Ajuntament, l'any passat, 270 pisos turístics sense llicència van anar a parar al mercat residencial
Diverses persones amb maletes al centre de Barcelona / David Zorrakino / Europa Press
Barcelona
En els últims deu anys, 3.743 pisos turístics il·legals han tornat al mercat residencial a Barcelona. Pel que fa a les dades més recents, i segons l'Ajuntament, el 2024, 270 allotjaments turístics il·legals van convertir-se en pisos de residència habitual. Per dimensionar les xifres: a la capital catalana, l'any passat, es van començar a edificar 1.151 pisos nous. Els experts en habitatge apunten que per fer front a la manca d'oferta és molt més eficient recuperar-ne que construir-ne de nou.
En declaracions a SER Catalunya, el comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, s'ha felicitat per la quantitat de pisos "recuperats": "Crec que és una molt bona xifra, però només que hi hagi un allotjament il·legal ja no ens agrada. El que a nosaltres ens agradaria és que tothom complís les normes amb les quals, com a societat, ens hem dotat".
Pisos turístics sense llicència a Barcelona que han passat al mercat residencial / Redacció SER
Pisos turístics sense llicència a Barcelona que han passat al mercat residencial / Redacció SER
L'any passat, el consistori va obrir 2.457 expedients relacionats amb tota mena d'incompliments dels pisos turístics. D'aquests, 873 van acabar en multes. Multes que van dels 3.000 als 300.000 euros segons la infracció. "Hauríem d'anar a mirar cas per cas les casuístiques que s'han produït. Tot depèn del nivell de frau" explica Riera que insisteix que és "una mala notícia" que algú se salti la normativa. "També ho és que algú vulgui fer picaresca. Aquesta picaresca és la que perseguim i la que volem restituir".
Revisions manuals i presencials
L'Ajuntament té un equip de persones que manualment revisen anuncis un per un, i després truquen timbres per veure quin ús té el pis en qüestió. Són els tècnics del servei d'inspecció que, actualment, són gairebé una trentena a la capital catalana. Arribar a picar portes de pisos, però és més complex que simplement presentar-s'hi. Abans, una eina informàtica rastreja els portals d'anuncis, n'explota les dades i avisa les plataformes que promocionen aquests habitatges.
A partir d'aquí, els visualitzadors són els que es dediquen a comprovar, a través de fotografies, l'existència del pis i, posteriorment, la seva ubicació. Després, és l'equip d'inspectors qui va presencialment a l'habitatge per detectar l'activitat que s'hi fa. "Hem viscut casos en què, fins i tot, l'inspector ha arribat a visitar fins a cinc vegades els habitatges. Els nostres inspectors comproven in situ què hi ha allà. Si s'hi troben algú vivint-hi o s'hi troben un turista".
Si resulta que els tècnics municipals troben algú vivint al pis, l'expedient que s'havia obert, es tanca. Si el que hi ha darrere la porta són turistes, tant l'expedient com la investigació, continuen oberts. A partir d'aquí s'engega un procés per esmenar la il·legalitat i, si fa falta, s'obre un expedient sancionador.
L'Ajuntament insisteix a extingir 10.000 llicències el 2028
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar al juny la seva voluntat d'extingir les 10.000 llicències de pisos turístics que hi ha a la ciutat. Pisos que passaran al mercat residencial. La decisió de Collboni s'ha vist reforçada els darrers dies després que el Tribunal Constitucional avalés, la setmana passada, el decret de la Generalitat del 2023 que limitava els habitatges turístics a Catalunya, i que obria la porta a l'eliminació d'aquest tipus d'allotjaments. "És la nostra voluntat i el nostre compromís. El decret de la Generalitat autoritza i empodera els municipis a prendre aquesta decisió. Una decisió per regular l'allotjament d'ús turístic a la ciutat" defensa Riera.
