roserona: “Tinc nostàlgia de la meva joventut”

Barcelona

Des de petita que escriu setmanalment en un diari que té ben posadet a la tauleta de nit. Roser Canet (2002) manté un historial de totes les coses que ha viscut. Així no s'oblida de res, de cap sentiment, cap conversa. I aquest relat de per on ha passat li ha servit per compondre el seu primer treball musical amb cara i ulls, segons diu ella mateixa, 'Caro diario'.

Com qui no vol la cosa

Són sis temes on barreja l'anglès i el català entre melodies pròpies del jazz i l'indie. Tot i el segell claríssim que té la seva sonoritat, roserona va començar a fer música gairebé per error. "Vaig començar a fer teatre musical, però la part de cantar no m'agradava gens. Més endavant em vaig aficionar al karaoke, vaig començar a tocar la guitarra, i aquí em van començar a sortir les ganes d'inventar-me coses", explica Canet.

Benvolguda nostàlgia

Les pel·lícules de Rohmer i l'estètica de la nouvelle vague són de les influències més presents a l'hora de plantejar el seu projecte, i el 'culpable' té nom i cognom. "L'Artur Vinyas (Socunbohemio) m'ho ha ensenyat pràcticament tot. Em va introduir a Rohmer, i l'imaginari que tinc l'he begut d'ell. Sempre m'ha ajudat moltíssim, és la primera persona a qui li ensenyo les cançons", afirma roserona. A l'EP sonen a duet a 'Potser som', on canten sobre el dubte i fer-se gran. "Ningú sap gaire què està fent, anem tots una mica perduts. És com la nostàlgia, que crec que ho som molt com a generació. Jo ja tinc nostàlgia de la meva joventut, sé que tindré trenta anys i enyoraré el que estic vivint".

Operació Canet

Ser germana de la comunicadora Juliana Canet al principi la preocupava més. "He après a treure-li importància. Soc conscient que és un aparador, però que la gent es quedi perquè realment els agrada el que faig és una altra cosa". Estan molt unides, igual que amb els seus altres dos germans amb qui han crescut davant la càmera dels seus pares. Amb una infància plena d'obres de teatre casolanes i passarel·les de moda, roserona havia d'acabar damunt d'un escenari.