Estel Solé: "Vaig acabar plorant abraçada a una lectora"

Barcelona

Estel Solé diu al 'Tot és comèdia' que està "impactada i superada" per la repercussió que està tenint el premi Ramon Llull aconseguit amb la novel·la 'Aquest tros de vida' (Columna). Sobretot per les històries que els lectors comparteixen amb ella a les presentacions. Però sense menystenir tampoc la importància econòmica d'un guardó que és el més dotat de les lletres catalanes: 60.000 euros. "Que diferent seria tot si la majoria de premis tinguessin una dotació. Al final, la cultura necessita un suport econòmic públic, privat o concertat, com li vulguem dir. És evident que encara no tenim lleis de mecenatge. Per tant, a nivell privat costa trobar suports i, a nivell públic, la majoria d'ajudes queden curtes. Al final, el que pots fer amb els diners és comprar temps per continuar creant, si tu no en tens de base. La dotació de qualsevol beca o premi hauria de poder permetre dedicar-t'hi un any".

La Lena

La protagonista de la novel·la és la Lena, casada amb un fill petit, una dona al borde de una ataque de nervios, almodovarianament parlant. Acaba de patir un avortament, el marit passa més hores a l'estranger per motius professionals que a casa, ho dona tot en una feina on no està prou valorada, i en un moment de lucidesa decideix trencar, fugir, per acompanyar un senyor gran en un viatge a França. La protagonista viu un moment nefast com el que ha patit la pròpia Estel Solé: "Els darrers quatre anys, que han estat els d'escriptura de la novel·la, han estat complicats, no només per mi. Si ens remuntem al 2020, recordeu que tots estàvem confinats. El llibre parla de com tapem, a vegades, els processos de dol, les coses que ens han fet mal. Han estat quatre anys difícils que jo he empalmat, a més, amb un trencament de parella.", diu l'escriptora. Moments difícils que ha superat ampliant la "caixa d'eines" que li proporciona la teràpia. "Anar al psicòleg no deixa de ser invertir en un mateix. Faig broma, però de vegades dic que, al final, només voldria relacionar-me amb gent que s'ha pogut tractar perquè d'alguna manera veus que és gent que no et llença la seva brossa. Perquè a teràpia remous la teva brossa, te'n fas responsable, no arrossegues aquest pes de... la culpa sempre està fora".

El dol perinatal

El dol després de la mort d'un fill durant l'embaràs és un dels temes de la novel·la: "Quan fa uns anys, alguna dona parlava que havia perdut una criatura, jo no podia copsar la profunditat d'aquell iceberg, fins ara que ho he passat (l'autora també va patir un avortament durant l'embaràs). En aquestes primeres setmanes de publicació del llibre se m'han acostat algunes persones que ho han viscut. L'altre dia després d'una presentació va venir una noia i vam acabar plorant les dues abraçades. Jo tinc aquesta obsessió de narrar alguna cosa íntima, però fer-la passar al fet universal, i que quan algú la llegeixi torni a sentir que allò és una cosa íntima seva".

Violència obstètrica

A 'Aquest tros de vida' hi ha també una denúncia implícita de la violència obstètrica: "Trobo a faltar molta empatia, ja no només a nivell ginecològic, sinó també a les consultes mèdiques. He parlat amb molts metges que diuen que durant tota la carrera manca aquesta perspectiva del fet emocional". I pel que fa a les consultes de ginecologia, Solé afegeix: "lamentablement, hem normalitzat algunes coses que si no fos perquè algunes feministes estan començant a parlar de violència obstètrica no pensaríem que és estrany. A vegades, els homes, quan ens expliqueu que heu anat a fer-vos un examen de pròstata o us han hagut de fer un tacte rectal, feu bromes, però quedeu impactats. Doncs imagineu-vos quan a mi m'han fet posar allà amb el cul en pompa, ha vingut una persona que no connecta en res, sense gaire avisar, s'ha posat uns guants i nyac... endins!".