"En lloc de fronteres, volem que les rieres siguin nexes entre barris"

Barcelona

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, avui ha passat per l'Aquí Barcelona. Batlle des del 2012 i, després de diversos tombs i circumstàncies, lidera la ciutat des del 2019 amb el partit municipalista Tot per Terrassa. "Després d’aquesta entrevista no em trucarà ningú de la seu central per si has dit això o allò", ha respost Ballart a la pregunta de com és governar des d’un partit independent.

Com ja us avançàvem al titular, el projecte estrella és el que l’alcalde té entre cella i cella: les rieres. Terrassa aposta fort per transformar-les de barreres urbanes a eixos verds i plens de vida. "Són barreres físiques, però també psicològiques", ha dit la punta de llança d’un Ajuntament que és pioner a Catalunya amb una regidoria específica de Rieres. Des d’aquí s’impulsa la renaturalització de la Riera del Palau i la Riera de les Arenes per convertir-les en corredors verds, accessibles i segurs. El pla inclou nous camins per a vianants i bicicletes, vegetació autòctona, passos adaptats i sistemes intel·ligents per prevenir inundacions. Més enllà de l’obra física, és un canvi de mirada: on abans hi havia espais marginals, ara s’hi vol biodiversitat, connexió entre barris i qualitat de vida.

Rodalies

Parlant del Condicionament Terrassenc, un emblemàtic edifici modernista que avui acull entitats de cultura popular, Ballart ha destacat la seva proximitat amb l’estació de la vila. Terrassa és una de les ciutats més afectades per les incidències constants de Rodalies. L’alcalde ha reiterat que la situació és insostenible, amb retards diaris, cancel·lacions i una manca d’inversions que fa anys que s’arrossega. També hi ha responsabilitat, segons ell, del “barcelonacentrisme”, que es tradueix en la manca de petites inversions en municipis grans com Terrassa. Més greu quan, com ha remarcat, “passa l'R4, la línia de Rodalies amb més passatgers de Catalunya”. L’Ajuntament reclama la transferència del servei a la Generalitat i un pla de xoc per modernitzar infraestructures, estacions i serveis. Mentrestant, els usuaris pateixen les conseqüències cada dia.

Vapor Cortès

La transformació del Vapor Cortès és una de les grans operacions urbanístiques de la dècada a Terrassa, “la més gran des de l’arribada de la democràcia”, segons Ballart. El projecte, amb una inversió de 13 milions d’euros, es desplegarà sobre més de 70.000 m² al barri de Ca n’Aurell i preveu la construcció de 800 habitatges, nous equipaments públics i zones verdes que milloraran la connexió del barri amb la resta de la ciutat. L’alcalde ha subratllat que no es tracta només de construir, sinó de repensar la ciutat des del punt de vista social i patrimonial: es vol donar vida a una illa de ciutat amb habitatge, equipaments, espais verds i preservació del patrimoni. El projecte, impulsat en col·laboració amb Incasòl i promotors privats, es presenta com un model d’equilibri entre creixement urbà i memòria industrial.

Amb Ballart també hem parlat d'altres qüestions que podeu recuperar a l'àudio de l'entrevista.