Què li passa al cervell quan correm una marató?

Barcelona

Fa 12 dies en Jofre va complir un somni: córrer la marató de Barcelona. Durant els 42 quilòmetres va viure més d'una marató. Els primers 28 van ser fàcils, però aleshores va topar amb el que s'anomena el mur, i va haver de baixar ritme, fins i tot caminar perquè es va marejar; superats dos quilòmetres de recuperació, la ment va tornar a acompanyar-lo, però va ser el cos el que no el deixava avançar en aquell moment: "Però ho vaig fer".

Durant una marató, els corredors tenen constantment un diàleg amb la seva ment. La va tenir el Jofre al quilòmetre 28 i les més de 20.000 persones que van córrer la marató de Barcelona el passat 16 de març. Però quan algú acaba una marató sempre ens fixem en el temps que han fet, les punxades a les cames, el mal de peus de l'endemà que els obliga a anar amb mitjons i xancletes, però què passa dins el cervell? Ara sabem la resposta: perd mielina.

L'embolcall de les neurones

La mielina, ha explicat el científic de 'El Balcó', Salvador Macip, és l'embolcall de les neurones: "Els endolls estan recoberts de material aïllant, les neurones d'una capa de greix que es diu mielina". Fins ara, s'havia estudiat en ratolins que la mielina podia desaparèixer en certes circumstàncies, però no ha estat fins aquesta setmana que s'ha publicat un estudi de la Universitat del País Basc —amb col·laboració de l'Hospital Clínic— que demostra que desapareix en humans corredors. Això sí, torna a aparèixer.

L'investigador principal d'aquest projecte és Carlos Matute, neurobiòleg i catedràtic d'anatomia i embriologia humana de la Universitat del País Basc. Matute ha explicat que el que fa el cos és aprofitar-se de la mielina com a combustible: "Quan falten altres nutrients com és el cas d'una marató, els nivells d'energia del nostre cos queden molt baixos, i busca una font d'energia localitzada".

Reflexions durant la carrera

La idea d'aquest estudi se li acut a Carlos Matute durant els entrenaments i les carreres que ell mateix ha corregut, 18 maratons en total. Mentre corria, pensava, "com podem arribar a la meta conscients i cognitivament bé, sense defallir ni col·lapsar-nos?". Aquesta curiositat va coincidir en el fet que ell feia més de 30 anys que treballava en la biologia de la mielina, i va decidir estudiar el cervell dels corredors amateurs abans i després de córrer una marató.

El resultat és que efectivament, el cos utilitza la mielina per seguir corrent, però ho fa en àrees "molt localitzades", la major part queda intacta, i es reconstrueix. A més, és molt poca quantitat la pèrdua, de manera que "a la cognició no li passa res".

Aquesta investigació és important, sobretot, perquè observa com la mielina es recupera ràpidament després de la seva pèrdua, la qual cosa pot ajudar a recuperar-la en malalties neurodegeneratives o quan les persones envelleixen.