Abaixar la guàrdia per amor, la principal causa que delata un fugitiu

Barcelona

Feia anys que un líder de la Camorra fugit de Nàpols s'amagava a Barcelona. La policia sabia que vivia a la ciutat i sospitava de la zona on estava instal·lat, però els investigadors no l'havien trobat. Però l'amor el va delatar: "Volia passar una nit d'amor amb la seva dona i vam estar molt pendents". Ho ha recordat Carlos Gil, l'inspector en cap de la Unitat de Fugitius de la Policia Nacional a Catalunya, en una entrevista al Balcó de Ser Catalunya.

La dona i els dos fills van prendre totes les precaucions: van agafar un vol a Nàpols, però no van volar fins a Barcelona directament, sinó que van fer voltes per Europa fins a desembarcar a la capital catalana, on, fins i tot, van canviar de taxi. "Això ens va alertar molt. Hi havia molts números que l'estigués esperant", ha relatat Gil. Quan el taxi es va aturar davant de Nou de la Rambla els investigadors van veure el fugitiu mafiós per primer cop a l'altre costat de vorera: "El vam detenir quan intentava creuar per reunir-se amb la seva dona".

"No és fàcil ser fugitiu", conclou l'inspector en cap. "És una activitat que ocupa les 24 hores del dia i en la qual fallar comporta penes molt elevades de presó, perquè són persones que han comès delictes molt greus". El que més els fa fallar, és l'amor: "Tenen necessitats des d'amoroses, filials o d'amistat, i això fa que abaixin la guàrdia i cometin errors, i nosaltres ens n'aprofitem". De vegades aquestes necessitats poden ser tan banals com penjar una fotografia a les xarxes socials.

La Unitat de Fugitius de la Policia Nacional és una de les més efectives a escala europea. L'any passat van detenir 1920 fugitius a Catalunya, tant nacionals com internacionals, això suposa, de mitjana, 5 cada dia. D'aquests, 166 eren criminals internacionals buscats per altres països.

Tot és una pista

L'embrió d'una recerca és l'emissió d'una ordre europea o internacional de detenció. Quan els cossos policials d'un país han fet les seves investigacions i sospiten que un fugitiu pot estar a Catalunya, envien tota la informació: "Poden venir fotos o, de vegades, només dades". Algunes poden semblar irrellevants, però segons Gil, "tot és una pista" que es recull en dossiers policials.

No tothom serveix per buscar criminals als seus amagatalls. "Cal ser un bon fisonomista, fixar-se en les celles, orelles o el nas", explica. També en aspectes individuals de les persones com tatuatges o altres marques, com les pigues, que alguns criminals han arribat a operar-se per passar més desaparcebuts. "Ens tirem hores esperant", relata Gil, que destaca la paciència i disponibilitat que requereix un bon investigador. "Hem d'estar disponibles 24 hores els 7 dies de la setmana, perquè la pista bona pot arribar en qualsevol moment, i ens hem d'activar".

Gil ha insistit que la informació arriba des de qualsevol lloc, i ho pot fer a través de qualsevol ciutadà a través del correu losmasbuscados@policia.es. De fet, alguns dels casos més rellevants s'han resolt gràcies al testimoni de ciutadans. És el cas de la detenció de Joe Brech, un fugitiu neerlandès acusat d'assassinat i violació de menors d'edat que feia gairebé 20 anys que havia desaparegut i que vivia amagat al bosc a Castellterçol: "Va ser molt estressant perquè estava a punt de prescriure el delicte". El va reconèixer un holandès que havia anat a fer un retir a una masia hippie de la zona.

Catalunya com a amagatall

Catalunya és un destí refugi per molts d'aquests fugitius. De fet, tota la costa mediterrània, "des de Portbou fins a Màlaga". Gil ho atribueix a tres factors. El primer: en ser un destí turístic, hi ha molt trànsit de persones i d'estrangers i "això els camufla". El segon té a veure amb la qualitat de vida: "la restauració, la diversió i el clima" i, per últim, la bona connectivitat que hi ha per terra, mar i aire i que fa que molts d'aquests criminals puguin seguir vinculats a les seves organitzacions o, fins i tot, instal·lar delegacions a Catalunya de les seves màfies.

En concret, Barcelona i l'àrea metropolitana és el lloc on s'amaguen més fugitius, prop del 80% dels criminals internacionals arrestats per la Policia Nacional. Els delictes majoritaris pels quals se'ls reclama són el narcotràfic, en primer lloc, i l'homicidi, en segon terme, però també n'hi ha molts d'acusats de pertànyer a una organització criminal.