Jordi Gimferrer: "He sigut un afortunat. Vaig conèixer artistes desconeguts que ara estan a tots els museus del món"

Jordi Gimferrer admet, entre riures, que "dorm en un museu". I és que el seu pis, ubicat al centre de Banyoles, sembla més una exposició d'art que un habitatge convencional. La seva col·lecció privada compta amb 131 obres i inclou peces de Rembrandt, Miró, Dalí i Picasso. L'any 2023, va decidir cedir-la de manera altruista a la seva ciutat natal, i ara l'Ajuntament ultima els detalls per a la creació del nou Centre d'Art, on s'exposarà. L'espai s'ubicarà en un edifici històric de la Plaça Major i es preveu inaugurar-lo a principis del 2026.

Fill d'una família propietària d'una important fàbrica tèxtil del municipi, Les Saques, Gimferrer va sentir des de jove una fascinació per l'art. Durant la seva època universitària, va començar a freqüentar les inauguracions de les exposicions a les galeriesde Barcelona. "Al principi, només visitava i coneixia tant galeristes com artistes", explica. Amb el temps, es va endinsar en els ambients artístics catalans i es va fer amic dels membres del grup Dau al Set, un col·lectiu que reivindicava una nova expressió artística en plena dictadura franquista.

Entre aquests artistes, Gimferrer va establir una relació d'amistat amb figures com Joan Miró, Joan Josep Tharrats i Antoni Tàpies. "El primer gravat que vaig comprar va ser d'en Tàpies. Encara no era el Tàpies que coneix tothom avui en dia, sinó pràcticament un desconegut", recorda. A més de compartir inquietuds artístiques, també "eren catalanistes". "Hi havia una relació personal més enllà de l'oficial. Vaig ser un privilegiat perquè, en aquell moment, aquesta gent era desconeguda, i avui en dia està als museus més importants del món" explica Gimferrer.

Gimferrer ha anat ampliant la seva col·lecció al llarg dels seus 92 anys de vida. Entre els records més curiosos, destaca l’anècdota amb Salvador Dalí, qui li va proposar un intercanvi: una pintura seva de Sant Jordi a canvi d'un quadre de Modest Urgell per al Teatre-Museu de Figueres. Gimferrer, però, va declinar l'oferta: "Li vaig dir que preferia una petita tela surrealista seva, però ell va respondre que no en tenia cap. Així que no hi va haver pacte".

Un llegat per a Banyoles

"Sempre he sentit un deure moral amb Banyoles. La ciutat s’ha portat molt bé amb la nostra família i volia que aquest llegat es quedés aquí", explica Gimferrer sobre la seva decisió de donar la col·lecció a l'Ajuntament. El consistori ja treballa en l’adequació d’un edifici a la Plaça Major per acollir-la, amb la previsió d’inaugurar el Centre d’Art a principis del 2026.

Per a Gimferrer, la creació d’aquest espai no només suposarà un avenç en la difusió de l’art a la ciutat, sinó que també tindrà un impacte econòmic positiu: "Quan s’obre un museu important, al voltant apareixen comerços, turisme i activitat. Això passarà a Banyoles, i això és el que em fa més il·lusió".

Amb entusiasme, espera el dia de la inauguració: "Ja arribarà. Per mi, tot això és un procés que vaig assimilant com puc. Però sé que ho hem fet bé i que Banyoles hi sortirà guanyant al cap de molt poc".

Escolta l'entrevista sencera: