Compartir pis als 70 anys: "No m'hauria imaginat mai acabar aquí, però m'he adaptat"

Barcelona

A primera línia de mar, a Badalona, hi ha Llars Horitzó, un projecte pensat per oferir habitatge social a persones de la tercera edat. Ara mateix hi viuen 17 persones, 11 homes i sis dones, dues d'elles són la Joana i la Marisa. Fa tres anys que comparteixen pis: viuen a la segona planta, cadascuna a la seva habitació, però tenen cuina i espais comuns compartits. "No tenia on estar-me, i trobar aquest projecte va ser un regal" narra la Joana en aquesta entrevista a l'Aquí Catalunya, "cada dia dono gràcies a tenir unes claus per obrir una casa". Diu que no s'hagués imaginat mai acabar vivint aquí, "el que passa és que m'he adaptat". Ara n'està encantada, igual que la Marisa i la resta de residents. Un d'ells per exemple, es diu Pepe i té 82 anys. Un altre resident s'encarrega de cuidar les plantes que tenen al terrat comunitari, on estenen la roba i prenen la fresca, veient el mar.

Tant la Joana com la Marisa tenen fills, "però pels motius que siguin, quan ens vam jubilar i els ingressos no eren com els de quan estàvem en actiu", es vam trobar amb problemes per llogar un pis, comenta la Marisa. Després de diverses entrevistes i d'encaixar en el perfil, van aconseguir una plaça en aquesta llar compartida, un 'cohousing senior', com es descriuen des de Llars Horitzó, que és l'entitat encarregada de cuidar-se del dia a dia. El projecte està fent en col·laboració amb la Fundació Roca i Pi i Càritas, tal com explica l'educadora social Gala Larxé.

Els residents paguen un lloguer que no supera el 30% de la pensió que cobren, de manera que per un preu assequible, poden fer vida perfectament autònoma: a diferència d'una residència, aquí no hi ha limitacions d'horari, règims de visita ni servei de menjador. "Estem en un lloc privilegiat", coincideixen les dues. La vida en comú que poden fer en aquesta casa també ajuda a combatre la solitud, "però també triem quan volem estar acompanyades i quan volem estar soles", defensa divertida la Marisa.

Actualment, aquest projecte en concret compta amb una llista d'espera d'unes 20 persones que han fet ja entrevistes i que estarien disposades i preparades per entrar-hi a viure, "però com que és un projecte de vida, no hi ha massa moviment", reflexiona Larxé. "La idea seria que es pogués replicar a altres espais, que aquest projecte arribés a més gent", conclou.