Josué Canales: "L'atletisme és un patiment per acabar sent més feliç"

Barcelona

Nascut a Hondures, Josué Canales és l’actual medalla de bronze, en 800 metres, als Mundials de pista coberta celebrats a Nankin (Xina). La seva passió per l’atletisme ve des de molt petit. Actualment té 23 anys, i des dels 3 anys que va arribar a Girona, que competeix. Al ‘Què t’hi Jugues!’ entrevistem al Josué Canales, medalla de bronze en 800 metres a la Xina.

Escollir l’atletisme com a vàlvula d’escapament

Josué Canales, nascut el 2003 i fill de pares adolescents, va arribar a Catalunya amb tan sols tres anys. S'ha criat amb la seva àvia, la ‘Ruth Liliana’: “Quan els meus pares es van divorciar, no tenia un lloc on assentar-me fins que va arribar ella d’Hondures, per a cuidar-me”, declara. Va escollir l’atletisme com a via d’escapament, a causa de problemes familiars. A més, com que la situació econòmica a casa era complicada, ell sabia que córrer era un esport gratuït: “Iniciar-se és fàcil. L’atletisme em pujava l’autoestima, ja que t’agrada allò que se’t dona bé”, explica el Josué Canales. Tanmateix, afirma que “l’atletisme és patir, per a assolir l’objectiu, i estar satisfet. Així em desfogo”, apunta.

La seva etapa va començar en un cros escolar, a Girona, amb només tres anys. Els primers entrenaments els va fer amb un grup de corredors de Salt. Després va passar al GEiEG, una entitat dedicada a l’esport amateur i base. D’allà va passar a la capital del Maresme, a Mataró. Des de fa un parell d’anys, el Josué viu al CAR de Sant Cugat, on la seva carrera ha traspassat a una altra dimensió.

La gran relació amb el seu entrenador, el Carles Castillejo

Va ser esportista olímpic a París, el 2024, sota la batuta del seu entrenador actual, Carles Castillejo. El Carles és un dels grans noms de l’atletisme català, amb 4 Jocs Olímpics a l'esquena. “Amb el Carles ha estat un redescobriment. He tornat a nèixer en el sentit de córrer, ja que jo venia d’una lesió”, assenyala.

Amb el Carles Castillejo, el Josué Canales ha assolit ser cinquè als Europeus de pista coberta d’Apeldoorn (Holanda) i, per si no n'hi hagués prou, ara ha aconseguit el bronze en 800 metres a la Xina, en 1:45:03. “És la prova més dura. Has d’estar ‘tarat’, sense por, ja que saps com comences, però no com acabes”, exclama. A més, testifica que “forces els músculs. Acabes molt tens físicament”. Així doncs, la delegació espanyola aconseguia tres medalles de bronze. Un fet que no s’aconseguia des de feia 15 anys.

Com a objectius, l’espanyol es proposa l'Europeu de Madrid, el Mundial de Tòquio (al setembre), i li fa especial il·lusió competir a la Diamond League.