La nova querella dels directius de BPA contra Rajoy serà davant la justícia espanyola i per sis delictes

Barcelona

Deu anys després de la desaparició de la Banca Privada d'Andorra, continuen supurant noves proves de les clavagueres de l'Estat que vinculen el tancament de l'entitat a la pressió exercida pel govern de Mariano Rajoy. "Tot era un pla predeterminat, un full de ruta per a arribar a tenir el control de les bases de dades del banc", ha relatat en una entrevista al programa Aquí Catalunya Joan Pau Miquel, exconseller de BPA -el banc on Jordi Pujol guardava la seva fortuna sense declarar-. Segons ell, l'obsessió del llavors govern del PP era aconseguir com fos informació compromesa de la família Pujol i altres líders nacionalistes catalans i va ser la seva negativa a col·laborar el que va motivar una campanya de descrèdit de l'entitat. El detonant de la desaparició de BPA va ser l'acusació de blanqueig de capitals per part del Tresor dels Estats Units a diversos dels seus directius, entre ells, el mateix Miquel, que segueix amb una dotzena de causes pendents.

Els advocats del despatx Molins estan ultimant la redacció de la querella, que reobrirà un nou front judicial contra l'Operació Catalunya, la presumpta guerra bruta promoguda per part d'una trama parapolicial, en connivència amb el ministeri de l'Interior de Jorge Fernández Díaz, contra els líders independentistes i de Podemos. Aquesta vegada, a la diana de la denúncia hi ha Mariano Rajoy, al qui atribuiran els delictes de pertinença a organització criminal, malversació, falsedat documental, coaccions i amenaces, detencions il·legals i fals testimoni en seu parlamentària -aquest últim, arran de la seva compareixença en la comissió d'investigació del Congrés, on va negar l'existència de l'Operació Catalunya-. Segons ha confirmat, la querella -que espera poder presentar aquesta mateixa setmana o la següent com a molt tard- s'interposarà davant la justícia d'Espanya.

Miquel, que va passar mesos a la presó preventiva i que té pendents causes amb la justícia andorrana, ha relatat les trobades amb membres del govern de Rajoy i algun dels seus emissaris. Li demanaven, diu, que els "facilitar comptes o corroborés informació" relacionada amb els Pujol i altres dirigents polítics catalans. Ha verbalitzat alguna de les frases que li va traslladar algun exmembre de la policia: "estem en guerra amb el nacionalisme català i volem els comptes".

En 2014 es va publicar en un mitjà l'existència del compte corrent de Pujol. Va ser aquesta publicació la que va motivar la confessió de l'expresident català sobre l'herència del seu avi. Una autèntica bomba que va arrasar la política catalana, precisament en els primers compassos del procés, just quan Artur Mas estava acabant de perfilar la consulta del 9N que es va fer aquest mateix any.