"El Barça favorit a la Champions? Els catalans mengem els calçots mirant al cel amb els peus a terra"

Barcelona

El Barça és més a prop de tornar a unes semifinals de la Champions després de la golejada d’ahir al Borussia Dortmund, 4-0, en l'anada dels quarts de final de la Champions. Al ritme dels joves, al ritme dels no tan joves, al ritme de Flick... 6 temporades després, el Barça té peu i mig a les semifinals de la Champions. L'últim cop que el Barça en va disputar unes va ser la temporada 18-19, la d'Anfield. Un dels traumes blaugranes a Europa que aquest equip de Flick està disposat a fer oblidar.

L’ambient de confiança al voltant del Barça és cada cop més evident, i la tertúlia esportiva d’aquesta setmana n’ha estat una mostra clara. Jordi Martí ha destacat que l’equip blaugrana és “el favorit perquè és el que juga millor, el que millor sensacions dona i el més desecomplexat”, assenyalant que molts dels seus joves talents ni tan sols havien sortit de l’escola quan el club va guanyar la seva última Champions l’any 2015. Aquesta manca de pressió històrica es tradueix, segons ell, en una frescor i una fam competitiva que alimenta l’optimisme: “No tenen ganivetades, no tenen aquella motxilla”.

Pel Flaqui no és el “favorit”, sinó “un dels favorits”, però sense oblidar rivals de pes com el PSG, l’Inter o el mateix Reial Madrid. Tot i això, no ha amagat la il·lusió: “Aquest equip et fa somiar”. Santi Giménez, per la seva banda, ha fet referència a Bigas Luna per definir l’esperit de l’equip: “Els catalans mengen calçots mirant el cel però tocant de peus a terra. A més, el dol per la marxa de Messi està ja acomiadat”.

Les dades també reforcen aquest optimisme. Amb 36 gols en 11 partits de Champions, Jordi Martí va remarcar que l’estadística “avala la fe”, i que el Barça compta amb un carro ple de jugadors gràcies a la figura de Hansi Flick, “el rei Mides”, segons Martí.

A més, el Flaqui ha fet referència a l'esperit mosqueter que té el Barça: “Tots per un i un per tots”, comparant la fam i el joc actual amb el moment en què Flick va agafar les regnes: “No ens agrada comparar, però agafes l’equip que va heretar Flick, amb els mateixos jugadors més Olmo, i veus com juga ara, la fam que hi ha, les ganes de remar... És molt difícil no posar-se a somiar que venen coses molt grosses”.